Un pas endavant de gegant

Sotmesos com estem diàriament amb tants inputs que ens arriben pel mòbil ha passat quasi desapercebuda una notícia que, per contra, té una grandíssima importància. Em refereixo a la nova subestació química, la nova infraestructura elèctrica d’alta capacitat que abastarà el complex petroquímic de Tarragona, que podrà connectar-se a la xarxa de transport elèctrica per impulsar projectes de futur en aquest hub industrial.

Per tots aquells que sigueu profans en la matèria, això vindria a ser com una mena de gran endoll que permetrà augmentar la capacitat elèctrica del nostre complex petroquímic. I això és més important del que sembla a primera vista perquè era una de les reivindicacions, precisament, d’aquest sector tan important del nostre teixit productiu com és la indústria química de les comarques tarragonines.

Ho recordo perquè a vegades sembla que ens n’oblidem. La indústria petroquímica és un dels pilars de la nostra economia, de fet, és el major clúster químic de tot el sud d’Europa. Dona feina directament a més de 10.000 persones -entre directes i indirectes- i està impulsant la innovació de diversos sectors clau com la tecnologia, la salut o l’energia.

Sempre he defensat el mateix: per poder distribuir la riquesa cal crear-la. Per poder disposar d’un estat del benestar potent, cal que la immensa majoria de la població tingui feina, amb treball estable i ben remunerat, que contribueixi amb els seus impostos al benestar general; així com que l’activitat econòmica generi també recursos per poder pagar pensions, prestacions socials, educació i sanitat públiques, etcètera.

Clar, el sector químic -sense anar més lluny- és el principal motor exportador de Catalunya i el Camp de Tarragona reuneix la major concentració d’indústries químiques del sud d’Europa i el segon de la Unió Europea. També, molt important: ofereix treball ben qualificat i sous que estan molt per damunt de la mitjana salarial del país. És, per tant, un pulmó econòmic molt important pel territori.

Hem de saber-lo aprofitar encara més i millor. Com? Doncs aprofundint en la transició cap a una química més sostenible, per exemple, amb l’ús de la biomassa i l’economia circular. Trobant el punt d’equilibri entre desenvolupament econòmic i respecte al medi ambient, com el vàrem trobar entre indústria química i foment del sector turístic.

I un altre element que trobo molt important: la necessària col·laboració entre administracions i el sector privat productiu. Per exemple, moltes de les mesures que permetran millorar la competitivitat de la nostra indústria requereixen del diàleg i el suport tant del Govern del president Pedro Sánchez, com del Govern de la Generalitat del president Illa.

S’ha acabat haver d’esperar anys i panys a determinats despatxos de Barcelona i Madrid on els projectes que ens afectaven acabaven dormint el somni dels justos en qualsevol calaix. No, ara tant a Barcelona com a Madrid hi ha Governs que saben de la importància de la demarcació de Tarragona i que ens faran costat en poder dur a terme els nostres projectes de futur.

La veritat és que vivim en un territori que ho té tot per ser una de les regions europees amb un major nivell de qualitat de vida. Tan sols ens falta treure’ns del damunt les inseguretats que encara ens sacsegen i, n’estic convençut, els millors dies per les comarques tarragonines estan per venir.