El govern loteria
Sota la falsa aparença de rigorositat i planificació, el govern local no pot amagar la improvisació com a norma general.
Ens trobem passat l’equador de la legislatura. Gairebé dos anys des de les últimes eleccions municipals, aquelles en què Vila-seca Segura va recuperar la seva desitjada majoria absoluta després d’haver-la perdut el 2019. El relat de la victòria es va construir a partir d’una idea força: un govern amb mà ferma, un líder que ho tenia tot sota control, que planificava i executava amb precisió quirúrgica. La imatge era la d’un municipi governat amb seguretat, previsió i rigor. Però la realitat és tossuda i, quan grates una mica, sents l’eco del buit darrere la façana.
El pressupost del 2025 n’és un bon exemple. Amb uns comptes que superen els 39 milions d’euros aprovats al novembre, l’Ajuntament, només fins a l’abril, va haver d’aprovar dues modificacions de crèdit per valor de 6,4 milions d’euros. Una xifra que no és menor i que posa de manifest una evidència incòmoda: la planificació econòmica brilla per la seva absència. Quin sentit té aprovar un pressupost que, al cap de quatre mesos, ja és paper mullat?
I això no és un cas aïllat. El ball constant amb el transport escolar, la falta de rigor en l’atorgament de subvencions a entitats i la improvisació en la gestió del dia a dia dibuixen un patró molt més preocupant que la simple anècdota: el d’un govern que confon tenir majoria absoluta amb tenir carta blanca. No és el mateix governar amb comoditat que governar amb impunitat. El cas més flagrant l’hem tingut aquests últims mesos, amb un Govern incapaç d’afrontar la situació de descontrol a la Policia Local i totalment impotent per sufocar, ni tan sols, un cas tan greu com el presumpte assetjament sexual.
La sensació és que l’Ajuntament es gestiona com un “cortijo” particular, on el silenci còmplice, els favors creuats i l’atzar marquen l’agenda política. I això, en un municipi amb els recursos i el potencial de Vila-seca, no només és decebedor; és un llast que ens condemna a viure pendents de la improvisació constant.
La majoria absoluta no hauria de ser un escut contra la crítica ni una excusa per governar de manera erràtica. Al contrari: hauria de ser l’oportunitat de desplegar un projecte sòlid, ambiciós i planificat. De moment, però, tot apunta que l’oasi que ens van voler vendre era només un miratge.