Dia Internacional de les Persones Grans: la memòria i el present
Centenars de persones omplen la plaça de Sant Jaume de Barcelona en l'acte amb motiu del Dia internacional de les persones grans.
El Dia Internacional de les Persones Grans hauria de ser molt més que una data simbòlica al calendari. Ens hauria de sacsejar com a societat i fer-nos preguntar quin lloc assignem a aquells que han aixecat amb esforç i sacrifici les bases del món que avui gaudim.
Les persones grans són la memòria viva del nostre poble. Representen valors de solidaritat, resiliència i compromís que sovint contradiuen la pressa i la superficialitat dels nostres temps. Gràcies a ells disposem d’uns drets socials i laborals que avui considerem naturals, però que van costar anys de lluita i renúncies.
Tanmateix , la realitat és tossuda: massa sovint se’ls invisibilitza, se’ls tracta com a càrregues, se’ls infantilitza i veuen com cada vegada desapareixen els seus drets. Les pensions perden poder adquisitiu, l’atenció sanitària s’afebleix per manca de recursos, les llistes d’espera de la Dependència s’eternitzen, l’edatisme es manifesta de moltes maneres i sovint són víctimes d’una discriminació silenciosa, la bretxa digital conjuntament amb la burocràcia es converteixen en un calvari i condemna a la impotència i a la dependència i la soledat no desitjada creix com una epidèmia silenciosa.
Reivindicar el seu paper és cosa de tots, així com exigir justícia: una vida digna, participació activa i reconeixement del seu protagonisme social. Les persones grans no són un col·lectiu homogeni sinó ciutadans amb històries de vida, projectes , opinions i capacitats.
Una societat que aparta les seves persones grans es condemna a perdre la memòria, la identitat i a repetir errors . En canvi , una societat que les escolta i garanteix drets no només fa justícia, sinó que assegura el seu propi futur.
No es tracta de caritat, sinó de responsabilitat col·lectiva. Les persones grans no són el passat; són present i continuaran sent el nostre mirall de futur.