La llengua, al centre

Aquest setembre la llengua ha estat protagonista. Protagonista de la premsa nacional perquè la (in)oportuna sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del decret per garantir el català a l’escola el mateix dia 10 ha fet que a la Diada la protecció del català hagi estat un dels temes més reivindicats per la població que ha sortit al carrer.

Protagonista també de la premsa local, en positiu, perquè el dia 4 de setembre es va presentar el Correllengua Reus 2025 amb tant entusiasme i encara més suports de la població civil i de les institucions que el 2024, quan es va reprendre després de temps sense aquesta iniciativa a la ciutat.

Anoteu-vos les dates dels actes principals d’enguany: el 27 de setembre, concert de Flashy Ice Cream, Dani6ix & IZZKID i les reusenques PD intenses; el 2 d’octubre, trobada de l’alumnat d’escoles i instituts a la plaça de la Llibertat, i el 28 d’octubre, la Marxa per la llengua.

I cadascun de nosaltres, posem la llengua catalana al centre?

El català és protagonista en el nostre dia a dia? Si parlem en català a casa, en sortir a l’exterior som conseqüents i l’utilitzem a tot arreu i amb tothom?

O som dels que quan anem a fer el cafè i el cambrer ens parla en espanyol li responem en espanyol, perquè no passa res i no cal incomodar ningú? O som dels que anem al centre comercial i quan la caixera ens diu el preu de la compra en castellà nosaltres li responem en aquesta mateixa llengua oblidant del tot quin és l’idioma que està en perill a Catalunya? O som dels que, quan ens truquen d’una empresa de telefonia i ens parlen en castellà, els responem també en aquesta llengua, tot i que nosaltres som els potencials clients i ens haurien de tenir contents i respectar la nostra tria lingüística inicial? O som també els que quan parlem amb qualsevol aplicació d’intel·ligència artificial ho fem en castellà, no fos cas que un giny tan llest no ens entengués?

Ens n’adonem, d’aquests canvis aparentment inofensius que fem, d’aquestes microdimissions constants, que bandegen el català i proporcionem a persones, empreses i màquines el missatge que, de fet, per viure o per vendre als Països Catalans la llengua catalana no és important, és del tot prescindible?

No ens enganyem, no ens fem trampes al solitari: si els catalanoparlants no fem servir el català a tothora i arreu, qui pretenem que ens salvi els mots?

Aquest mes ha fet dos anys que la Maria Carme Junyent va morir. Lingüista especialitzada en llengües amenaçades i en processos de substitució lingüística, comentava: “Que què em costa parlar en castellà? Em costa que sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua. Em costa que, fent-ho, cedeixo a l’imperialisme lingüístic. Em costa que cada vegada que no parlo en català porto la llengua cap a un camí de no-retorn”.

Així doncs, tot i que la majoria de catalanoparlants tenim la sort de ser bilingües, plantegem-nos les conseqüències que pot tenir que abandonem la llengua sense que n’hi hagi necessitat.

I, si ho fem sense adonar-nos-en, per inèrcia, sense voler, us recomano la xerrada que, en el marc del Correllengua, organitzarem des del Centre de Normalització Lingüística el dia 8 d’octubre: “El català arreu i amb tothom”, a càrrec de David Vila, de Llenguaferits. Serà un taller per a persones ja força convençudes però que necessiten un reforç per mantenir-se en català.

I plantegem-nos-ho tenint en compte, també, que milers de persones d’arreu del món venen a viure a les nostres contrades, fan l’esforç de seguir un curs de català (aquest mes s’hi estan matriculant) i han de trobar persones que el parlin i mantinguin la llengua per poder-la practicar amb ells i per facilitar-los que l’acabin adoptant al costat de la seva.