Els 250 anys de la capella de santa Tecla a la catedral
Per Santa Tecla es compleixen 250 anys de la sumptuosa capella de la patrona tarragonina, en la nau lateral dreta o de l’epístola de la catedral. No n’he sabut trobar cap esment entre les nombroses efemèrides del programa de festes. Impulsada per l’arquebisbe català Jaume de Cortada que hi col·locà la primera pedra l’avantvigília de Sant Magí de 1760, fou inaugurada quinze anys després pel seu successor, l’aragonès Juan Lario, per Santa Tecla de 1775.
En ella reposa el braç reliquiari, que només surt cada 23 de setembre quan al matí s’obre el portelló de bronze daurat, ben escortat per un lleó i un os, i que amaga l’arqueta que el custodia. Al vespre, finalitzada l’entrada del braç, amb l’explosió de balls, pólvora, música i oripell, torna a ser desat en l’espai projectat per l’arquitecte Josep Prat Delorta, ornat amb jaspis, marbres, relleus i àngels querubins.
Abans la relíquia havia estat ubicada, primer, en l’actual àrea del Tresor a la qual s’aboca el finestral dit de santa Tecla, amb un sostre magnífic amb dibuixos d’alguns dels primers elements del seguici del segle XIV, i després, durant centúries, en el mur lateral de la dreta del presbiteri sobre el sepulcre de Joan d’Aragó, fill del rei Jaume II, monarca que l’havia dut des de l’antic regne d’Armènia el 1321.
Seguici multitudinari
Aquella Santa Tecla de 1775 el seguici fou integrat per 77 colles de balladors de les confraries locals o vingudes del Camp de Tarragona. També reaparegué el bestiari amb morfologia de lleó sobre dos carros triomfals o roques, com al segle XV. En el primer hi havia dos exemplars representant el martiri de les feres, i en el segon un lleó cavalcat per un jove encarnant la icona de la província eclesiàstica Tarraconense.
En aquelles festes també participà, per primer cop documentada a Tarragona, la moixiganga «que, danzando de continuo con particulares primores, ... lució su particular habilidad con mil configuraciones que formaba con sus antorchas». Alhora també és el primer esment, a la nostra ciutat, de la «dulzaina», traducció del mot català gralla.
Actes avui perduts
El 1775 també hi hagué la sortida de migdia del seguici, avui perduda a Tarragona però viva a Sitges, Vilanova o Vilafranca en les vigílies de les seves festes majors, i una altra actuació del conjunt de balls durant les matinades. La primera anava precedida pel repic de campanes i les eixordadores salves d’artilleria.
Aquest seguici de migdia empalmava amb l’anada a vespres de la catedral, antecedent de l’actual cercavila de vigília. Tanmateix, malgrat la transcendència de la Santa Tecla de 1775, amb el fet cabdal de la nova capella, l’efemèride ha estat oblidada per l’actual Ajuntament, que menysté la memòria d’un dels capítols més rellevants de la festa gran de Tarragona. Molt bona Santa Tecla a tothom.