El camí és la confiança institucional
Salvador Illa i Rubén Viñuales, durant la presentació del consorci.
La tornada de les vacances al Camp de Tarragona ha portat bones noves a banda i banda del Francolí. La raó? La feina discreta de moltes persones, la confiança institucional i la necessitat de millorar la gestió dels serveis públics.
A la capital, Tarragona, el president Illa compareixia per anunciar la creació del Consorci de Tàrraco, una llarga reivindicació de la ciutat i dels diferents estaments que participen, directament i indirectament, de la gestió de l’immens patrimoni romà que atresora la mil·lenària ciutat.
Per tots és sabut que un dels grans dèficits de la ciutat ha estat la gestió, protecció i promoció del patrimoni. Una qüestió lamentable i increïble a ulls de qualsevol turista, veí o gestor atès que el que hauria d’haver estat la punta de llança del turisme internacional al Camp de Tarragona ha estat l’actiu menys cuidat del territori. Ara, sembla, que aquest dèficit es podrà redreçar.
Al mateix temps, Sandra Guaita i Robert Figueras anunciaven la voluntat d’Alcover d’integrar-se a Funecamp – la funerària pública del Camp de Tarragona – en una mostra clara de suma d’actius territorial i de lleialtat institucional creixent entre alguns alcaldes del Camp.
Que una empresa municipal de Reus, ampliés primer serveis a municipis del Baix Camp, posteriorment s’aliés amb municipis del Tarragonès per fundar una nova companyia i ara ampliï la prestació de serveis a un poble de l’Alt Camp és una altra mostra de confiança i d’èxit.
Ambdues notícies han coincidit en el temps i, malgrat respondre a necessitats diferents i haver prosperat amb estratègies divergents, mostren el que alguns fa anys que defensem: alguna cosa es mou al Camp de Tarragona.
No són casos aïllats sinó que, per sort, comença a ser la tònica dominant: entendre que la confiança institucional i la prestació mancomunada de serveis públics en millora la gestió i la qualitat. A aquests efectes, toca felicitar als protagonistes i encoratjar als partícips i a la resta de líders municipals a seguir aplicant una visió compartida que superi les limitacions del terme.
Tarragona ha assolit una fita històrica entre diferents administracions i Reus segueix el camí pragmàtic d’innovar i compartir el coneixement –com ja va fer amb l’aplicació Aparcar– amb altres municipis. Saber combinar ambdues estratègies – l’horitzontal i la vertical – en diferents àmbits i amb els actors mínims indispensables hauria de convertir-se en la Bíblia de la gestió pública al Camp de Tarragona.
Amb tot, la gran incògnita de l’any segueix sent la configuració de l’Àrea Metropolitana precisament per la manca de confiança institucional entre alguns membres del Grup Impulsor. Ara mateix, la seva creació està en el temps de descompte i, sigui per aquesta raó o per una obstinada voluntat de forçar una fusió freda entre alguns ajuntaments que no ho veuen necessari o no hi confien, és vital no fer cap pas en fals.
El projecte i la visió metropolitana han de ser necessàriament ambiciosos i maximalistes però la seva execució haurà de ser acurada i pragmàtica o no serà. Construir en dos temps sempre serà més útil que construir amb uns fonaments debilitats.
Reus i Tarragona han mostrat aquesta setmana diferents models de cooperació institucional i en ambdós casos s’ha assolit l’èxit per adhesió enlloc de per obligació.
Alcaldes i alcaldesses, el 2025 ha de ser recordat com l’any de la confiança institucional. Mirada llarga, no ens fallin.