Crònica avellana de la Diada Castellera a Cambrils: el retorn del pilar de sis, vuit anys després

Diumenge Cambrils va viure una d’aquelles jornades que es guarden a la memòria. La plaça es va omplir de camises, d’aplaudiments i d’una energia especial. Entre els Xiquets de Cambrils, els Xiquets del Serrallo i nosaltres, els Xiquets de Reus, s’ha tornat a escriure una pàgina més de tradició castellera en una plaça del Baix Camp.

Vam començar amb força, descarregant el 5de8, la catedral dels castells. Va estar segur, ferm, amb confiança. Un altre pas endavant que ens fa sentir orgullosos: ja és el sisè 5de8 de la temporada. Cada vegada que l’aixequem sentim que és més nostre, que la feina constant als assaigs dona fruits i que som capaços de repetir-lo amb solidesa. És un castell que ens ha fet créixer i que ens recorda la potència col·lectiva de la colla. I en aquesta potència hi té un paper imprescindible la nostra canalla, valenta i decidida, que amb la seva empenta ens guia fins al cel.

En segona ronda vam afrontar el 2de8 amb folre, un castell de gamma alta de vuit. Sabíem que ens ho exigiria tot: la pinya, el folre i el tronc van anar a una i el vam descarregar amb orgull, celebrant que ja és el segon de la temporada. Un castell que cada cop ens fa sentir més capaços i que ens confirma que som allà on volíem ser.

El 4de8 va arrodonir la tercera ronda, el nostre castell de confiança. Ens aguanta, ens fa forts i ens marca el camí, però tots sabem que aquest quatre ja reclama un pis més… que té ganes de créixer, i nosaltres, ganes d’acompanyar-lo. I aquí és on s’encén la flama: el 4d9f ja treu el cap a l’horitzó. És un repte majúscul, però sabem que, si hi som tots, el tenim a tocar.

I per acabar, el moment més esperat: el pilar de 6. Feia vuit anys que no el vèiem en plaça, i ahir va tornar a enlairar-se. No només és el que es va veure ahir, sinó tot el que hi ha al darrere: setmanes d’assaigs intensos, correccions i ajustos fins al darrer detall. Quan es va aixecar, la plaça de la Vila de Cambrils va quedar muda, en silenci, i en el moment que es va carregar, l’alegria va ser compartida. No el vam poder descarregar, però el camí fet fins aquí ja és una victòria col·lectiva. Era un retorn esperat, un regal per a tothom que hi ha posat hores, suor i confiança, però no cal patir, alego el tindrem.

Marxàvem de Cambrils amb el cap ben alt: sisè 5de8, segon 2de8 amb folre, el 4de8 i, sobretot, un pilar de 6 carregat vuit anys després. Més que castells, ahir vam aixecar emocions. Perquè som els Xiquets de Reus i ja fa quaranta-quatre anys que fem pinya i quan alcem els nostres castells, no només construïm estructures humanes, aixequem somnis, il·lusions compartides i l’orgull immens d’una colla que té molt per dir i encara més per somiar. I és que els castells no s’entenen només mirant-los des de fora, es viuen, se senten i es comparteixen. La porta del carrer Rosich és oberta, i cada assaig és una nova oportunitat per escriure plegats la pròxima pàgina de la nostra història.