Modernisme al Castell de Vila-seca

L’Ajuntament de Vila-seca, sent alcalde Pere Segura, signen un conveni de col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya/MNAC «...per donar a conèixer a la gent de les nostres contrades l’art català al llarg dels segles, avui presentem la primera exposició que … està dedicada al Modernisme i, de forma especial, el que es va fer en les comarques tarragonines».

Joan Oliveras, president del MNAC, escriu a la presentació del llibre de l’exposició «des de fa uns anys, el Castell de Vila-seca s’ha fet un lloc en el sector artístic amb exposicions dedicades al pintor Antoni Tàpies, l’escultor Josep Clarà o el fotògraf Agustí Centelles, per citar-ne només d’algunes especialment representatives».

Damià Amorós i Albareda, comissari de l’exposició Modernisme al Castell de Vila-seca ens invita a veure aquesta mostra del Modernisme català sobre pintura, escultura, arts gràfiques, arts aplicades i arquitectura. D’antuvi tinc que manifestar que és un tast, sols un tast , «d’aquesta lliga universal amb l’Art Nouveau, Modern Style, Glasgow Style, Jugendstil, Sezezzion, Nieuwe Kunst, Liberty ...», estils francès, anglosaxó, escocès, alemany, vienès, països baixos, italià, respectivament. Tots uns fenòmens nacionals europeus, que es van produir a finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

Ara i fins el catorze de setembre, podem contemplar signes d’identitat dels Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Alfons Mucha, Pau Gargallo, Joaquím Mir, Carles Mani, Lluïsa Vidal, Josep Montserrat, Ricard Canals, Morera, Sardà, Torrent, Josep Llimona, Martí de Riquer, «Isidre Nonell. Casas i Rusiñol són artistes de primera generació, en canvi Nonell i Mir, amb creacions de gran qualitat, son creadors que revisen al Modernisme en tota regla» dixit Oliveras.

L’exposició disposa de cinc àmbits que ens permeten accedir als racons del castell: 1. Gaudi, Jujol i Fatjó, amb el pop, cargol i estrela de mar del paviment de la Casa Milà gaudinista, el conjunt de gerros jujolians i teló de fons de l’arquitecte Fatjó sabadellenc; 

2. La casa i el carrer, amb el mirall de Joan Busquets, un marc de mirall amb noia i lliris de Gargallo, cadires de Gassó i Busquets, cartells de Nestlé’s Food de Mucha, Orfeó Català de Adirà Gual i Pèl i Ploma i Copa Catalunya de Casas; 

3. Mir, la simfonia dels colors, amb els quadres El gorg de la Trona, Corral del Carro, Vista de la Catedral de Tarragona, Vista de l’Aleixar, Lo Josep d’Alforja, Paisatge de l’Aleixar i La font de Bolcador/Alforja.; 

4. El Modernisme social, ens mostra el llegat artístic sobre paper, tela, bronze i guix, de Mani amb Els degenerats, Rusiñol amb Mani i Ferran i Retrat d’Enric Borràs Gimeno amb Ermita, Casas amb Soldat i Carro amb vuit mules de tir, Montserrat amb Pastor i Manelic, Novell amb Rumiant, Torrent amb Escena Portuària, Planella amb La nena obrera, Sardà amb Una carrega i Morera amb Mercat de Santa Coloma de Queralt.

5. Del pati a l’habitació. Ara entrarem a l’interior dels habitatges amb les pintures de Casa/Entre dos capítols, Canals/La oini el model, Vidal/Retrat de Francesca Vidal i Les mestresses casa, Rusiñol/Retrat de Josep Ixart i Pai blau, Masriera/Bust de dona i Llimona/L’esposa.

Els primers dedicats a dues grans personalitat sartístiques del Modernisme català i el seu impacte en cases i carrers. Un espai monogràfic dedicat a Joaquim Mir – el que ben bé pot citar-se com el pintor del Camp (de Tarragona) – ens donarà pas a dos àmbits més que completen la mostra amb el retrat de dos mons paral·lels en espai i temps.

El catàleg de l’exposició s’ha fet amb molta cura i disposa de les traduccions amb castellà, anglès i francès. Amb la descripció que acabo de realitzar, t’invito a que visites aquest Castell en directe, que et sorprendrà i sobretot no et perdis un vídeo molt descriptiu del que va significar pel nostre territori que, com escriu Manuela Moya, regidora vilasecana de Cultura , «... des del Sud de Catalunya vol contribuir a destacar el paper inspirador d’aquest territori en un dels moviments artístics que ha estat una de les grans contribucions de Catalunya a la cultura universal». 

Era una societat pagesa «... que es volia amant de la música, l’art i la cultura. I que va veure germinar les joies del Modernisme que avui ens situen al món i atreuen milers de visitants que volen admirar-se d’aquest esclat de bellesa». Amb els Gaudí, Jujol, Rusiñol, Casas, Mir... entre molts altres. Gaudim-los.