El nyap de la zona blava d’Altafulla

‘Veí: En dret civil, persona que té domicili en tal o tal població’. Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana

Aquesta és la crònica d’un gran nyap, que té lloc al barri de Baix a Mar d’Altafulla. El passat 30 de juny l’Ajuntament va aprovar l’Ordenança municipal de circulació, trànsit i seguretat viària i l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per estacionament de vehicles a la via pública en determinades zones en règim d’estacionament regulat (ZER) al barri marítim d’Altafulla, conegut com Baix a Mar o Barri Marítim. Quatre dies desprès, l’alcalde d’Altafulla, el senyor Jordi Molinera i Poblet, va decretar l’establiment de l’àmbit territorial d’aquesta zona d’estacionament regulat que delimita i senyala els carrers que són considerats com a zona blava de pagament. En aquest sentit, l’ordenança municipal estableix que els residents empadronats a Altafulla i els que paguin a Altafulla l’imposta de circulació, independentment on resideixin, estan exempts de pagar per estacionar a la zona blava.

L’ordenança estableix una tarifa especial per a les persones no empadronades, però que són propietàries d’una segona residència a Altafulla i que estigui ubicada en un carrer afectat per la ZER. Aquests contribuents, que paguen IBI com els empadronats, tenen dret a acollir-se a aquesta tarifa II, tot pagant 15€ cada any. I atenció, perquè si aquest fet ja és sorprenent i genera un greuge de desigualtat de drets entre contribuents, aquí no acaba la història.

Com que el pressupost de l’Ajuntament no arribava per instal·lar més parquímetres, hi ha sis carrers del barri de Baix a Mar als que l’ajuntament ha deixat exclosos de la ZER, amb la qual cosa, els propietaris i contribuents amb una habitatge als Carrers Manel Bergè, Via Hercúlea, Senna, Pons d’Icart i Termes, que paguen l’IBI i tota la resta d’impostos igual que els empadronats i residents en altres carrers del mateix barris, queden exclosos de poder acollir-se a la tarifa II. De manera que en temporada alta, els seus carrers, lliures de pagament, són ocupats de bon matí pels vehicles de persones foranies que visiten Altafulla esporàdicament per gaudir de la platja.

Tot plegat suposa una paradoxa discriminatòria, a tots els efectes inadmissible, davant de la qual el senyor Jordi Molinera li ha semblat pertinent respondre a la queixa dels veïns afectats amb un post a la xarxa social X a la que textualment diu “Ho sento, però algú que té una casa a Altafulla i ve de vacances (per molts anys que faci que ve) que és de Barcelona, Saragossa o Hèlsinki no és veí d’Altafulla” . I finalment afegeix i remata “És un turista”.

L’alcalde d’Altafulla, un home que com es pot veure destaca per la seva educació i agudesa argumental, ignora la resolució del Defensor del Poble en un cas igual que va tenir lloc a Cunit, qui va concloure que aquell consistori, en establir bonificacions en la taxa d’estacionament a favor de persones empadronades —fins i tot quan no eren residents a la zona afectada per les limitacions d’aparcament— enfront als residents temporals que sí ocupaven habitatges en aquella zona, no va atendre un criteri de diferenciació objectiu i raonable, doncs no responien a diferències fonamentades en l’especialitat, necessitat o intensitat de l’ús. En la mateixa línia, el Síndic de Greuges va recomanar a l’Ajuntament de Viladecans eliminar les diferències entre empadronats i no empadronats en les tarifes d’estacionament del pàrquing municipal de la platja de la Murtra.

Al país basc, el seu defensor del poble va concloure al seu informe que les necessitats d’estacionament a les quals pretenia donar solució el règim de residents establerts eren les mateixes per a tots els residents, fossin aquests els que tinguessin el vehicle registrat en el municipi o els residents temporals que romanien en el municipi durant el període estival, doncs aquest període era precisament el què els residents vacacionals residien al municipi i tenien necessitats d’estacionament iguals a les dels residents empadronats, pel que no es justificava la diferència de tracte que s’atorgava a un i altre grup de residents. De fet, la regulació de l’Ajuntament de Lekeito va ser declarada nul·la per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc

La situació, però, a Altafulla, supera als casos de Cunit, Viladecans, Deba, Plentzia, Golrliz i Lekeitio perquè es dona el cas que veïns del mateix carrer fins un determinat número poden acollir-se a la tarifa II i a partir d’aquell número no. Aquesta és la prova de que l´únic criteri que hi ha per deixar els sis carrers mencionats fora de la tarifa II és la manca de pressupost per posar més parquímetres. Tot plegat un gran nyap i un greuge de drets que els afectats estem disposats a derogar, perquè a sobre de que paguem l’IBI i el pàrquing a la vora de la platja dels empadronats i resident al barri de dalt, nosaltres no podem aparcar als carrers on vivim. Per l’alcalde Jordi Molinera només son turistes, no som veïns, o subjectes de ple dret. Una dada: prop del 60% dels habitatges d’Altafulla estan a Baix a Mar. El senyor alcalde hauria de fer una senzilla multiplicació per entendre que qui sostén el pressupost municipal som els ‘turistes’ que paguem IBI, però és clar, no votem.