Carrers bruts, promeses trencades: el reflex d’un govern desbordat

A Cambrils, la realitat que trepitgem no es pot dissimular: voreres brutes, contenidors desbordats, paneroles a plena llum del dia. Però el més preocupant no és només la brutícia acumulada, sinó el silenci institucional davant una degradació que ja forma part del paisatge quotidià.

Una ciutat que ja no brilla. Els veïns del Port alcen la veu. Amb raó. Ja no és una percepció subjectiva: Cambrils està brut. Passejar pels carrers del centre o del nucli antic s’ha convertit en una cursa d’obstacles entre restes de menjar, excrements de colom i contenidors sense manteniment, a més de les paneroles que fa pocs dies es van veure per la Rambla –tampoc programem bé quan es fan els tractaments-. Hi ha una manca evident de neteja, però també de voluntat política per revertir-ho.

El que més dol als veïns és la resignació institucional. No hi ha un pla de xoc. No hi ha explicacions clares. No hi ha transparència. I encara menys, responsabilitats.

Carrers Ramon Llull, Colom i Pau Casals: la gran oportunitat malbaratada. I com si la deixadesa diària no fos prou, el govern municipal ha decidit descartar l’arranjament dels carrers Ramon Lllul, Colom i Pau Casals. Unes obres que haguessin suposat una nova dignificació per a la zona del Port després de l’execució de les obres de la Rambla. Parlem de dos eixos centrals del barri del Port que fa anys que reclamen una transformació urbanística digna del segle XXI. No és cap caprici: és una necessitat funcional, estètica i patrimonial. Però, un cop més, es deixa passar l’oportunitat de dignificar l’espai públic i escoltar els que hi viuen cada dia.

Per què es descarta un projecte així? Per manca de valentia? Per miopia política? Per por a fer soroll? L’únic cert és que l’executiu ha renunciat a liderar una transformació urbana necessària, i això diu molt del seu model de ciutat: una ciutat que no escolta, que no arrisca, que no cuida.

La ciutat com a mirall del govern. La brutícia no és només una qüestió de neteja. És un símptoma. Un símptoma d’inacció, de descoordinació i de manca d’ambició. És el reflex directe d’un govern que sembla desbordat, sense projecte clar i incapaç de cuidar allò més essencial: l’espai comú.

I quan s’abandona l’espai públic, també s’abandona la ciutadania. Es degrada el teixit veïnal, es desincentiva l’activitat comercial de proximitat, i s’alimenta un malestar creixent que no es pot tapar amb propaganda ni amb actes simbòlics.

Calen respostes, no excuses. És moment que el govern rectifiqui. Que deixi de gestionar des del despatx i escolti des del carrer. Que impulsi un pla de neteja amb calendari, recursos i transparència. Que revisi amb urgència la seva decisió sobre els carrers Colom i Pau Casals. Que demostri, en definitiva, que governa per tothom i no només per la fotografia.

Cambrils no pot permetre’s seguir enfonsant-se en la deixadesa. No volem un municipi que sobreviu, volem un Cambrils que es cuida, que brilla i que es transforma.