Generació del talent
L’accepció sobre el concepte ‘talent’ emprada en molts i diversos àmbits com a sinònim d’intel·ligència, no expressa el que significa realment. La intel·ligència humana es caracteritza a més de conèixer i sentir, també per dirigir el coneixement adquirit envers l’acció, llavor de la intel·ligència executiva, i si és efectiva i brillant, es visibilitza.
Els vectors referencials de l’energia potencial intel·lectual són definits pel factor humà: la curiositat innata, la creativitat i el desenvolupament de la Intel·ligència en el context vital de la persona d’ençà que neix, dirigits per l’aprenentatge de coneixements competencials i d’estratègies per a l’acció. La conjunció d’aquests elements genera el TALENT autèntic. Es descriuen tres fases sobre el talent: la seva generació, la gestió del ja existent i la retenció d’aquest. La intel·ligència innata no es manté temporalment, pot experimentar un retrocés si la persona no s’esforça a tenir una mentalitat de creixement per a millorar i el seu entorn no li és favorable. Hom neix amb una dotació genètica, però no tots els gens s’activen i s’expressen espontàniament. El context influeix en l’activació selectiva, essent l’educació el component més important per modelar els mecanismes de l’aprenentatge que la pot convertir en generadora de talent.
La persona talentosa ha de tenir capacitat d’adaptació i voluntat per desenvolupar habilitats que l’inspirin la curiositat, la creativitat, el pensament crític, el rigor i l’harmonització emocional, inherents a la condició humana i relacionades directament amb l’acció intel·ligent davant l’automatització de les màquines. Cal considerar que només es poden canviar les coses si s’intervé en elles creant un ambient favorable on les persones puguin desenvolupar habilitats i capacitats sobre el coneixement (el saber, el saber fer i el fet de saber ser i estar), i assimilar-les entrenant, practicant i experimentant.
Actualment, hi ha professions que són o quedaran obsoletes en ser substituïdes algunes tasques laborals per artefactes. S’evidencien canvis en les estructures organitzatives i funcionals de les empreses i organitzacions, elements que afecten la forma de viure de les persones. S’escau un model de cultura assumible , compatible i perdurable, sostenible i adient als temps actuals aprofitant els avenços produïts. Les fites per configurar-lo són definides per:
• L’adopció d’una forma de pensament basat en el mètode científic, amb criteris i fets objectius.
• Configurar l’educació i formació com l’eina més potent existent arreu del món. Ser coherents amb allò que es pensa es parla i es fa.
• Educar en l’emprenedoria, tenint consciència dels valors.
Talent és el resultat de la intel·ligència en acció: tenir bones idees, triar bé les fites per a prendre decisions avinents i saber executar-les. Tractar correctament la informació a l’abast, gestionar les emocions i posar en pràctica les qualitats adequades per l’acció i aconseguir-lo. No és una propietat que s’adquireix, sinó una forma de viure que s’exerceix. Es pot tenir talent per a la vida quotidiana o per a les grans creacions. Promocionar el talent es generar de la millor manera possible el potencial de tots els nens, joves i adults, no el d’una minoria excepcional.
La recerca i el desenvolupament del talent, en bona part, són responsabilitats docents a partir de l’educació familiar. La tasca diària que realitza el professorat per estimular l’alumnat a dibuixar el camí del seu capital es humà es fa tangible amb accions dirigides a l’exploració i foment de l’esperit científic, eines de detecció i generació de la intel·ligència executiva. A l’adolescència, el talent s’ha de tractar com un potencial més que com un fet perquè en aquesta etapa vital i formativa l’individu disposa de tot un seguit d’aptituds i habilitats que, en molts casos, no ha desenvolupat plenament. El rol del professorat, doncs, és cabdal en la ‘construcció’ d’aquest talent, encara latent. A partir del que es coneix i actuant de manera activa amb referents objectivables s’aporta la confiança per l’aprenentatge durable i s’admet que el protagonista de l’aprenentatge és el mateix aprenent que ha de disposar de quatre instruments per a incentivar i fer efectiva la intel·ligència ‘executiva’, generadora del talent: l’ordre mental. La voluntat. La motivació. La constància i l’autoconeixement.