Revolució Verda a Catalunya (Part I) El Port com a Motor Circular
De fàbriques sense residus a camps intel·ligents: un nou model industrial sostenible s’obre pas: estem preparats?
On acaben les vies del tren i comença el mar es podria escriure el primer capítol d’una revolució industrial sense precedents, amb el Port de Tarragona com protagonista que no podem seguir considerant un simple intercanviador de mercaderies, sinó convertir-lo en un laboratori viu on es testeja una fórmula única al món: transformar amenaces ambientals en oportunitats econòmiques.
Mentre Europa discuteix taxes al carboni, nosaltres ja podríem exportar un model per a fer-ne negocis.
Aquest no vol ser un article més, sobre sostenibilitat: vol tornar-se en un manual de cooperació industrial en 5 actes.
Veure a Tarragona com a Pol d’Innovació Industrial Circular i Sostenible no representa només un somni plasmat amb les paraules del professor Palomares, director del ICIQ de Tarragona: el model que s’està gestant entre les parets d’un dels centres dedicats a la química més potent d’Europa, no és un exercici acadèmic.
És una guia d’instruccions per a poder interpretar les oportunitats i transforma-les en reptes majúsculs que el nostre territori podria assumir.
El ‘Palomares Draft’ vol projectar una imatge d’un futur capaç de transformar el nostre sistema productiu per a sempre. Però com?
La resposta no és tan complexa com sembla en una primera instància.
Podríem començar integrant la Indústria Electrointensiva per redefinir els conceptes de Residus per acabar-los considerant com Recursos; i, sintèticament, acabar promovent l’Agro-Revolució del segle XXI, amb Intel·ligència Artificial per a optimitzar per exemple el consum d’aigua o aprofitar la biomassa per a transformar-la en biocombustibles d’alt valor.
Tot això amb un únic fil conductor: que totes aquestes innovacions puguin convergir al Port de Tarragona, com el punt nodal on la teoria es converteix en realitat.
Amb una bona dosi d’optimisme i una ambició desmesurada, estic convençut que el cor d’allò nou que avança en Catalunya, batega amb la forma de la Catalunya del Sud, amb el seu epicentre ben identificat amb l’Àrea Metropolitana de Tarragona (sense aquell ‘campanilisme’ polític que divideix de forma estèril, casi inútil), i que s’erigeix en laboratori de la indústria 4.0 capaç de modelar el territori i que projecta un paisatge socioeconòmic on la potència industrial s’alinea amb l’aspiració (i l’ambició) ecològica.
El model d’Innovació Industrial Circular i Sostenible que des-de fa mesos està aterrant en moltes reunions oficials (i no) s’està promocionant com el ‘Palomares Draft”.
Es tracta de un veritable full de ruta que redefineix la revolució que ja és aquí i el progrés que ens espera.
El ‘Palomares’s Draft’ intenta dibuixar la integració de les indústries electrointensives; de la valorització dels residus; dels sistemes agroalimentaris sostenibles; de la recerca d’avantguarda en una visió sinèrgica capaç de donar respostes concretes al model de societat basada en la cultura dels coneixements; entrellaçats entre ells amb un model clau on la formació professional sigui capaç de donar aquelles respostes que els nostres joves (i no només ells) necessiten avui.
Resumint: un projecte de país on les esperances de viure dignament una vida no signifiquin una almoina de caritats sistèmiques.