Efectismes i propostes

En el nostre dia a dia podem veure com, repetidament, apareixen als mitjans de comunicació compromisos, propostes, idees, projectes, etc., que ens ‘venen’ un futur prometedor i ple de bones noves, com garantia absoluta d’un demà ple d’anhels consolidats.

Repetidament, se’ns plantegen, com a societat, debats, de tot ordre, amb solucions obertes en el camp logístic i d’infraestructures, però també pel que fa al món cultural i, sobretot, amb fórmules que volen solucionar els problemes que tenim sobre la taula.

És evident que, des del poder polític de torn, es facin esforços per donar respostes a requeriments ciutadans, generals o particulars, a l’hora de buscar solucions en funció de lectures de tot ordre, des de les purament de caràcter ideològic, fins a les que volen són solucions individualitzades.

En tot cas, aquest desig d’anunciar propostes en funció de l’efecte que això comportarà, és un exercici generalitzat a tots els nivells, una altra cosa és com tot això es concretarà a efectes pràctics, per tant, estic segur que les grans propostes haurien de vindre lligades a una ‘auditoria’ de la seva eficàcia pràctica, com a ciutadà, per creure en segons quines idees, també hauríem d’exigir quan es faran, com i per què es plantegen?; tota la resta, forma part d’una campanya publicitària amb l’únic interès, per al moment, que es donen a conèixer, sense importar la seva implementació i les connotacions econòmiques o d’implicacions concretes de tercers implicats en el tema.

A casa nostra hem pogut veure, en les darreres setmanes, propostes, discursos, compromisos, respecte de qüestions infraestructurals de les quals parlem fa més de 30 anys, com si la solució a tot el debatut fins ara es pogués resoldre de manera automàtica; és cert que cada iniciativa comporta conflicte d’interessos, però el que no té raó de ser és que, en temes fonamentals, entre uns i altres, no se sigui capaç de trobar marcs de síntesis vitals.

Com diu un bon amic, el tema infraestructural és polièdric, una altra cosa és que les solucions al respecte fossin preses com a determinats països, no democràtics, on l’opció de la gent ni hi és, ni se l’espera, per tant, aquí a casa nostra, tota alternativa està lligada a aquest conflicte divers, una altra cosa és que porten ‘d’incapacitat’ per arribar a consensos inapel·lables.

En tot cas, el que no té una altra lectura és que la discussió és bona i ha de ser constructiva, el que és innegociable és aquesta fórmula de ‘regne de taifes’ on tothom defensa el seu per damunt de tot, pensant que aquesta manera de fer li pot donar rendibilitats electorals.

Tornant a la meva primera reflexió dels grans anuncis sense cap concreció, crec que haurà de ser fonamental a l’hora de proposar qüestions que poden ser engrescadores planteja la fórmula de la seva implementació, no quedant-nos en el pur anhel informatiu puntual.

Si entrem en el món de les realitats, podem veure que, a les nostres contrades, es fan propostes il·lusionants per tots els qui van passant pel poder, a tots els nivells, una altra cosa és la seva posada en pràctica, l’exemple de la ‘seu unificada judicial a Tarragona’, és una clara evidència del que esmento, inclús avui, no sabem quan es farà realitat.

De totes maneres, crec que la ciutadania ja està en una altra ‘pantalla’, i el que veu és que una cosa és ‘dir’ i una altra diferent és ‘fer’, per tant, tampoc la rendibilitat suposada plena d’‘Efectismes’ és garantia de res, si no existeix un ‘aval’ clar a l’hora de la seva execució, i és aquí, on entre l’apartat de ‘projectes - pressupostos - terminis’, que haurien de ser innegociables a l’hora de donar per segures iniciatives que segurament quedaran en l’oblit, més aviat que tard.

Parlar i valorar les variables de tot ordre és una manera de fer a la baixa, per tant, menys efectismes de titular i més compliments de viabilitat.