A la recerca de la Ciutat de Troia pel Baix Gaià

Tarragona és segurament una de les ciutats catalanes amb la concentració més gran d’arqueòlegs i arqueòlogues per metre quadrat. I això es deu en bona part a la declaració de l’any 2000 per part de la UNESCO de Tàrraco com a ciutat patrimoni de la humanitat. L’actual Tarragona va ser una ciutat romana de gran importància. Tàrraco és una urbs relativament moderna si la comparem amb ciutats antigues mítiques d’altres parts de la Mediterrània.

Troia és un emplaçament llegendari que molta gent coneix perquè va tenir-hi lloc una guerra. Aquesta es va donar al segle XII o XIII aC i va confrontar a una confederació de ciutats gregues contra els troians. El casus belli va ser el rapte d’Helena d’Esparta. 

Afrodita va prometre a Paris que si l’escollia com la deessa més bella li proporcionaria la mà d’Helena d’Esparta, la dona més bonica del món. Paris la va acabar seduint i se la va emportar a Troia. El rei de la ciutat, Priam, es va negar a tornar la princesa al seu pare Menelau. Aleshores tots els reis i prínceps de Grècia es van unir per rescatar Helena.

El Catllar és una vila situada al Baix Gaià, a uns 12 km de Tarragona. Tant a la població com al seu terme si respira història. S’hi han excavat restes del paleolític inferior, del paleolític superior, de l’Epipaleolític, del neolític, de l’edat del bronze, de l’edat del ferro, del període ibèric i de l’edat mitjana.

L’any 2002 l’ajuntament va aconseguir la propietat del castell i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica. L’edifici es va rehabilitar i l’any 2010 va obrir les portes com a Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L’any 2015 va néixer la Fundació del Castell del Catllar.

La ciutat de Troia es troba al turó d’Hisalrick a Anatòlia a poca distància de l’entrada dels Dardanels. Les seves restes van ser considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998, dos anys abans que Tàrraco. L’any 1870 l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va excavar en el turó i va descobrir el que s’han considerat les restes de la ciutat homèrica.

Schliemann no era arqueòleg sinó empresari. Va fer una gran fortuna i ho va invertir tot per descobrir la ciutat dels seus somnis. Ell i la seva esposa van desenterrar el que van anomenar el tresor de Príam, compost per materials preciosos.

Els grans descobriments requereixen fanàtics i apassionats. Sense pioners i pioneres no s’hauria donat l’edat de les grans descobertes. La Tarragona romana també està plena de grans troballes i d’investigadors i investigadores que han dedicat la seva vida a enriquir la història antiga de la ciutat. L’origen de Tàrraco es troba en una guarnició que els germans Escipió van deixar l’any 218 aC en el context de la Segona Guerra Púnica. El campament també es va ubicar a la part alta d’un turó que baixava fins al mar.

En el mapa planimètric del terme del Catllar de l’any 1922 apareix un topònim curiós que ens serveix per relacionar aquestes històries. Es tracta d’un lloc anomenat Ciutat de Troia. Aquest es troba al camí que va del Catllar a Vespella de Gaià, just en el límit entre els termes municipals d’aquestes dues poblacions i a poca distància d’Ardenya. En aquest indret estratègicament elevat s’hi localitza un jaciment que sembla adscriure’s al període ibèric. S’hi documenta absència de materials itàlics i presència de ceràmica ibèrica i púnica.

A la guerra de Troia hi va participar l’heroi Aquil·les, fill de Tetis i Peleu. Aquest es va enfrontar a Hèctor per venjar la mort del seu amic Pàtrocle. Paris va matar a Aquil·les d’una fletxa emmetzinada que se li va clavar al taló. Odisseu i Àiax es van batre en combat per l’armadura d’Aquil·les. 

La guerra va finalitzar amb l’enginy dels grecs d’introduir dintre de la ciutat un cavall de fusta a l’interior del qual es van amagar els guerrers grecs. El troià Enees, cosí del rei Príam, va fugir al costat del seu fill Ascani i el seu pare Anquises fins a les boques del Tíber. Al cap de 300 anys els seus descendents, Ròmul i Rem, van fundar Roma.

L’any 1914 la Mancomunitat de Catalunya va començar la confecció d’un mapa geogràfic de Catalunya. Aquesta col·lecció va aplegar una còpia de les minutes encarregades pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat al Instituto Geográfico y Estadístico. Aquest va representar el primer aixecament topogràfic del municipi del Catllar. 

Els treballs van ser conduïts pel topògraf Francisco Bautista i Josep Borrell el 1922. En aquells moments es va viure un moment d’estudi i protecció del patrimoni. La Mancomunitat estava interessada en la recerca de la presència grega a Catalunya i es van fomentar les excavacions arqueològiques a Empúries.

Alguns intel·lectuals i apassionats del moment devien copsar l’existència de restes arqueològiques en aquest punt. L’origen del topònim es pot deure a l’associació del nom d’un jaciment arqueològic reconegut internacionalment sobre aquestes restes. Els ibers no vivien totalment aïllats i mantenien contacte amb el Mediterrani gràcies a fenicis, grecs i púnics.

Sota el turó d’Hisalrick s’amagava la Troia de Príam i a sota de la Tarragona actual es preserva el fòssil d’una de les capitals de la Hispania romana. És la Ciutat de Troia situada entre el Catllar i Ardenya un record a un lloc èpic o és la fabulació d’un erudit de l’època sobre unes restes de poca transcendència històrica? Només una excavació arqueològica podria determinar que hi ha en aquells camps plens de pedruscall on ara només creixen garrofers, argilagues, escorpins i animals feréstecs.