Opinió
Farina d’insectes: el nou aliment proteic aprovat per la UE
«Acabarem menjant mosques!»— exclamà Mixeta amb posat de fàstic.
«En Bonic ja ho fa!»— va observar Boni.
«Les prefereixo fresques i no en pasteta seca, que ves a saber de què està fet el pinso que ens posen a la menjadora!» —replicà l’al·ludit.
«Es pot saber de què parleu?», vaig intervenir a la conversa de la meva família felina.
«Resulta que la Comissió Europea ha aprovat recentment la farina d’insectes per al consum humà —explicà Mixeta—. Diuen que és una alternativa proteica sostenible i que els insectes són una font nutricional rica en proteïnes, greixos saludables i minerals. A Europa, empreses com l’espanyola TEBRIO (a Doñinos de Salamanca) ja crien larves de tenebrio molitor (escarabat de la farina) per produir això: farina. És una de les granges-fàbriques més gran del món i competeix avantatjosament amb empreses nord-americanes, neerlandeses o franceses.»
«El 2021 —va prendre la paraula Boni, que està molt posada en la legislació—, la UE va autoritzar el consum de l’insecte tenebrio molitor (en forma deshidratada o en farina), i el 2023 va ampliar la llista a altres espècies com el grill domèstic (Acheta domesticus), sí, el que fa ‘ric-ric’, o a la llagosta (locusta migratoria), la que salta, no la que et serveixen als restaurants del Serrallo.
«Aquests productes —va continuar Bonic, amb un somrís burleta— poden usar-se en aliments processats, com ara les barres proteiques, que és on fan cap els grills.
«Ecs!», se’m va escapar, tot fent una ganyota.
«De què t’estranyes? —va prosseguir Bonic— Si te n’has fet un tip! El colorant E-120 (àcid carmínic), que es deriva de la cotxinilla (Dactylopius coccus), una mena de pugó dels cactus, ja s’utilitza des de fa anys. D’on creus que ve el color vermell dels bíters, de la carn trinxada dels supermercats o dels ‘surimis’ de cranc? Ara només s’ha ampliat el ventall d’insectes comestibles.
«I és que, segons els experts de la Unió Europea —reblà Mixeta—, els insectes són un superaliment amb un 60-70% de proteïna en pes sec, aminoàcids essencials, vitamines del grup B i minerals com el ferro. A més, la seva producció és molt més sostenible que la de la carn tradicional. A sobre, es necessiten deu vegades menys aigua i terra que el bestiar i solament generen un 1% dels gasos d’efecte hivernacle comparats amb els bovins. A més, afavoreixen l’economia circular, ja que es poden alimentar amb residus orgànics. Per exemple, els cucs de tenebrio mengen pans i cereals descartats.»
«Què voleu que us digui? On hi hagi un bon bistec de vedella!», feu un servidor.
«Els experts assenyalen —indicà amb posat escèptic Mixeta— que la farina d’insectes serà clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Afirmen que és una opció nutricional i ecològica amb potencial per revolucionar la indústria alimentària.»
«Tot i els avantatges, el consum d’insectes no està exempt de polèmica —afirmà Boni, amb el seu aire doctoral—. La quitina (component de l’exoesquelet dels insectes) pot provocar reaccions en persones al·lèrgiques a mariscs o àcars. I alguns crítics qüestionen el benestar dels insectes en granges industrials. El cas és que alguns productes com ‘snacks’ per aperitiu, amb farina de grill, ja es venen en botigues ecològiques.»
«La UE preveu —va afegir amb ironia Bonic— que el mercat creixi un 30% anual fins al 2030.»
«Vaja! Ja deia jo! —vaig sospirar— Sempre l’economia al darrere de tot. I dieu que la UE serà molt exigent en l’etiquetatge dels productes fets amb insectes? Això està molt bé en les menges envasades que pots trobar en un supermercat, però… i en el pa o en aquest croissant que m’anava a menjar, qui em diu que no hi ha farina d’aquesta. Sabeu què? La qüestió no és si menjarem insectes, sinó com ens els menjarem.»