Aprendre ensenyant. És possible?

S’aprèn quan s’ensenya? La resposta és de tendència afirmativa per la majoria del professorat. En molts casos en el seu itinerari professional aquests ensenyants han après alguna cosa sobre continguts profunds i desconeguts per revelar als seus alumnes, que són aprenents en potència.

Les tasques d’explicar, transferint fets, conceptes, procediments, , processos, valors..., intentant que ho comprenguin a través d’aclarir interrogants, de remarcar elements importants dels temes a tractar, persistint en qüestions... Tenen una virtualitat instructiva molt interessant pel docent.

Aprendre ensenyant no és un paradigma nou, però en recalcar-ho s’afavoreix l’optimització del procés d’ensenyament – aprenentatge, dos components que van units per definició. Des de fa segles s’han fet reflexions de caràcter pedagògic per part de persones de gran influència en l’educació i la cultura, projectades en experiències personals de molts docents. 

Sòcrates basat en la seva Mayéutica, afirmava que en ensenyar s’estableix una relació entre el mestre/a i l’alumne/a en igualtat de condicions, participant tots dos activament en el procés d’aprenentatge. Ho resumeix així: «És l’art de dialogar amb el teu alumnat». Comenius deixà escrit: «ensenyar és aprendre dues vegades».

En algun cas hi ha docents que ensenyant no sols aprenen, sinó que desaprenen, segurament per l’efecte d’instruir en una temàtica que en un principi la coneixien molt bé i a poc a poc, cada cop l’aprecien menys en exposar-la amb la seva ‘didàctica rutinària’, fet que al llarg del temps fa que es desaprengui. 

Per aprofitar el treball de l’acció docent, cal tenir voluntat i motivació per generar les actituds de caràcter positiu, d’acceptació, autenticitat i altruisme quan la tasca que es gestiona, essent aquestes les premisses vitals d’aquest procés ‘bijectiu’. Els factors que les caracteritzen són: la passió per l’ensenyament, tenir paciència i comprensió, projectar confiança vers els seus alumnes i incentivar el desenvolupament de la creativitat,

«Qui s’atreveix a ensenyar mai ha de deixar d’aprendre…» (Confuci)

Evidències científiques expliciten resultats sobre el procés “d’aprendre ensenyant”, i quins efectes tenen sobre les pràctiques educatives. Una de les investigacions realitzades tracta de determinar a través d’una mostra d’estudiants ubicats en grups i situacions diferents respecte de l’aprenentatge d’un mateix contingut: a un grup se’ls ensenyava, altre grup ho llegien, en el següent ho llegien i els era ensenyat, en el quart es va llegir per ensenyar (però no se’ls deixava fer), i en el grup final ho llegien i ho ensenyaven. Resultats: als que se’ls demanà que aprenguessin per a ensenyar, obtingueren millors resultats, especialment els que van tenir l’oportunitat d’ensenyar.

Una altra recerca sobre l’aprenentatge és el de la tutoria de grup que estableix com a eix central la interrogació: preguntar a l’aprenent i respondre a les seves qüestions per promoure la implicació del tutor/a en la construcció reflexiva del coneixement. L’ensenyant, aquí tutor/a ha de pensar per generar qüestions que a l’aprenent el faci reflexionar sobre la matèria. La interrogació sempre és beneficiosa, genera oportunitats d’aprenentatge per l’ensenyant.

Ensenyar implica: trobar-se amb la diversitat, reflexionar de forma individual i pública, i la presència de la metaignorància David Duran (2017)). Sempre s’ha de ser conscient que la ignorància és un prerequisit per l’aprenentatge. 

Actualment, en el context de les pràctiques formatives i model Dual de la F.P. els alumnes aprenen a través dels ensenyants de les empreses. En general, la majoria d’aquests experts ‘profes’ manifesten que aprenen ensenyant a l’alumnat, fonamentalment de qüestions pedagògiques i de coneixement de la persona, d’entre altres.

IMPLICACIONS EDUCATIVES

Ensenyar potencia l’aprenentatge de tothom, tot i que no tots els mètodes o formes d’ensenyar l’incentiven. Per aprendre ensenyant és necessari promoure un aprenentatge bidireccional, on els estudiants puguin interaccionar entre si, preguntar lliurement, suggerir temes..., és a dir, transferint coneixement aplicant diverses estratègies centrades en l’alumne.

DEDICAT:

Als mestres, que van fer el paper d’alumnes per a poder, així, ensenyar-nos