Recuperat el marc d’una orla de la Facultat de Medicina del 1910-1916

En una visita a la ciutat de Tarragona es va descobrir una relíquia de gran interès històric i artístic. Va aparèixer a un descampat que hi ha darrere del dipòsit municipal de vehicles. És un lloc amb barraques de persones que es guanyen la vida recollint i venent ferralla. 

Davant d’una de les cases hi havia un objecte que cridava l’atenció, ja que semblava el fragment d’un retaule o d’un altar. A la peça s’observaven les dates 1910 i 1916, fet que permetia la seva datació exacta. Després d’una breu valoració va ser adquirida.

Segons el seu propietari, era d’un sacerdot d’una església propera que la tenia a casa. Una anàlisi més detallada de la peça va permetre observar que hi posava Facultat de Medicina i hi havia un escut monàrquic. Després d’una petita investigació es va esbrinar l’origen d’aquest escut. 

Era el que va utilitzar Carles I durant el seu regnat. L’escut de la universitat va ser adoptat durant la Restauració borbònica per la reina Isabel. Per aquest motiu en aquest hi havia la flor de lliri, símbol de la Casa de Borbó. Aquestes noves dades van descartar que es tractés d’un objecte relacionat amb el clergat.

La Facultat de Medicina es troba a Barcelona i està integrada dins del complex de l’Hospital Clínic. Va ser construïda entre el 1888 i el 1901. De l’edifici original es conserva la façana monumental, plantejada com una gran construcció pública dins d’un estil de referències clàssiques i renaixentistes. 

L’entrada principal està precedida per un gran pòrtic amb sis columnes corínties i un entaulament amb un frontó semicircular en el qual hi ha un relleu al·legòric que representa la història de la medicina, obra de l’escultor Rafael Atché. Aquesta mateixa decoració apareix a la peça localitzada a Tarragona.

Al centre del timpà hi ha representada la coronació d’Asclepi, la divinitat grega de la medicina. Aquesta està asseguda sobre un tron i sosté una vara amb una serp enroscada. L’altra mà aguanta una cílix. La divinitat es representada amb barba i un mantell que deixa nua la part superior del cos. 

Als peus hi ha un gall. Aquest símbol sembla procedir de les últimes paraules de Sòcretes abans de morir: «Critó, devem un gall a Asclepi, no t’oblidis de pagar el deute». El símbol de la cílix és ambigu i podria simbolitzar la copa d’Higiea, símbol de farmacèutics i farmacèutiques.

Asclepi està flanquejat per quatre matrones que simbolitzen els col·legis de medicina de Barcelona, Cervera, Lleida i Girona. Aquestes van vestides amb mantells i corones. A banda i banda hi ha dos escuts: un amb la vara d’Asclepi i l’altre amb la mà i l’ull de la providència. Aquests emblemes semblen simbolitzar la medicina i la providència divina.

A la part esquerra del frontó hi ha personatges destacats de l’edat antiga i mitjana de la medicina: Antoni Musa, el bisbe Otó, Averrois, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Jaume el Conqueridor, Joan II i Cresques Abnarrabí. A la part dreta hi ha representats personatges de l’edat moderna: Bruguera, Luchino, Bernardí Muntaña de Montserrat, Pere Virgili, Bruells, Castelló, Antoni de Gimbernat, Pere Mata Fontanet i Josep de Letamendi Manjarrés.

L’antiguitat de Tarragona va resultar ser el marc d’una orla on es col·locaven les fotografies amb els noms dels estudiants i les estudiantes de medicina de la promoció 1910-1916. Va ser feta amb fusta i guix i mesurava 1,70 m x 1,20 m. A la base de les cinc columnes hi havia cinc figures i dos escuts: el de Catalunya amb la Cimera del Drac Penat i el de Barcelona amb la Cimera del Rat-penat.

Amb aquestes dades es va contactar amb el degà de la Facultat de Medicina de Barcelona i amb el cap del Servei de Museus i Béns Mobles. El tècnic de cultura i patrimoni de la UB va confirmar que era el marc d’una orla que es va fer amb el frontal de la façana de la Facultat. 

Es conservava l’estructura que feia de marc i faltava el vidre i el fons amb les fotografies dels llicenciats i llicenciades. Possiblement s’oferia una versió més econòmica i aquestes més opulentes eren per penjar a les residències particulars o a les consultes.

Es va individualitzar una peça del curs 1913-1914 al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya però d’una altra tipologia. L’arxiver del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va comentar que tenien una orla d’aquests anys guardada en un dels magatzems del Museu. 

Es va creure oportú acceptar la donació per restaurar-la i incorporar-la al patrimoni de la Universitat. El cap de Patrimoni i la gerent de la UB van informar-ne favorablement. Finalment, el vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni va acceptar la donació.

Una orla és un document històric que posa en relleu aspectes polítics, artístics i commemoratius. És el producte d’una època i està sotmesa als condicionants històrics i a la simbologia del moment. És una acreditació que aporta prestigi als metges i a les metgesses. Aquestes passen de les consultes i els despatxos als antiquaris i a les col·leccions de particulars. Els museus són el millor destí perquè es pot preservar la història dels estudis de medicina a Catalunya.