Ignasi Riera i Ramon Comas

El passat 22 de maig va morir Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 1940-Madrid, 2025), conegut com el ‘Nani’. Diferents necrològiques i articles han destacat el seu llegat i trajectòria com a escriptor —narrativa, novel·la, assaig—, traductor, editor, periodista, activista i polític i, sobretot, la seva bonhomia i calidesa. 

Instal·lat des del 2003 a Madrid, no va deixar de col·laborar o organitzar actes al Cercle català d’allí o al centre Blanquerna sobre la llengua, literatura i cultura catalanes i, també, sobre la memòria democràtica. Abans i després d’instal·lar-s’hi, venia sovint per les nostres contrades. Fa anys havia tingut casa a Clarà (Torredembarra), on hi parava alguns estius o caps de setmana. 

També venia a veure les seves amistats i compartir dinars o calçotades. I va participar en diferents iniciatives de seminaris, jornades o congressos organitzats pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Però voldria referir-me a la relació que va tenir amb Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935-Sant Cugat del Vallès, 1978).

Ramon Comas, a més dels estudis eclesiàstics, de magisteri, teologia, literatura i filosofia, fou també editor i escriptor. El 1963, publicava el seu primer llibre de poemes amb pròleg de J.V. Foix i, des d’aleshores, ho feu de manera continuada amb noves obres de poesia, narrativa i assaig.

Pòstumament, poc després de la seva mort, sortien a la llum dos reculls més: Oda nova a Tarragona i altres poemes (1978) i Inaudits testimonis. Poesia completa (1979); el primer amb dibuixos d’Enric Baixeras i amb edició de la malauradament també desapareguda Llibreria de la Rambla i tots dos amb pròleg d’Ignasi Riera.

El ‘Nani’ també havia estat jesuïta a Sant Cugat del Vallès on s’havien conegut i, tot i que ell abandonaria el seminari el 1969, l’amistat va continuar fins a la prematura mort de Comas. Una de les visites dels darrers anys d’Ignasi Riera a Tarragona fou, de nou, a la Llibreria de la Rambla a Tarragona, el 2014, amb Ramon Marrugat com a amfitrió, per presentar el seu llibre Perquè també l’esperança fatiga: notes sobre la vida de Ramon Comas i Maduell (2013), un retrat i estudi complet que cal llegir i que recorre les seves circumstàncies vitals i literàries amb coneixença directa i documentada.

Ramon Comas havia tingut ja reconeixement a Tarragona. Tenim un carrer amb el seu nom i, de forma interrompuda, els premis de la ciutat li van posar el seu nom al de poesia. També cal esmentar, en el 25è aniversari de la seva mort el 2003, les edicions del professor de Filologia Catalana de la URV i membre de l’APELLC, Emili Samper: l’estudi Ramon Comas i Maduell: vida i obra d’un poeta i l’antologia poètica Vinc a l’aurora perdonat de tu. 

Per acabar-ho de reblar i tornant al fil de l’amistat i relació, Ramon Comas va deixar diversa documentació, llibres, papers i textos inèdits a Ignasi Riera que, amb generositat, el 2014, va donar a la seva ciutat i, concretament, al CRAI del Campus Catalunya de la nostra universitat. A Tarragona, per tant, i gràcies a Ignasi Riera, comptem amb el Fons Ramon Comas i Maduell, que podeu consultar també en línia.

El ‘Nani’ ara ja només restarà en la nostra memòria, només records, com els de la seva la simpatia i l’hedonisme càlid inherents en ell. Però ens resta la seva obra, important i quantiosa que cal tenir en compte i estudiar i l’agraïment per haver reivindicat, preservat i conservat obres d’altri, com la de Ramon Comas.