Ser professor, un heroi?

En primer lloc, he de dir que vaig ser professor de secundària. La meva titulació d’Arquitecte Tècnic em va permetre ser professor de dibuix tècnic, gairebé trenta anys, de Formació Professional (Valls, Cambrils i Complex Educatiu de Tarragona/IES Pere Martell) amb alumnes d’electricitat, química, fusteria, paletes i arts gràfiques) i de batxillerat tècnic i artístic (IES Martí i Franquès i Bonavista, ara Coll Blanc a la Canonja). 

Actualment, dues filles, Tina i Amèlia, són professores de primària, centre públic i concertat, respectivament. Un professor o una professora és la persona que te l’ofici d’ensenyar o acompanyar l’aprenentatge d’alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.

Des del 1994, el 5 d’octubre és el dia mundial dels docents que commemora l’aniversari de la subscripció de la Recomanació conjunta de la UNESCO, relativa a la situació del personal docent. Alguns països tenen dates locals per celebrar la importància de l’educació i els seus professionals, com l’Índia (5 de setembre) o Turquia (24 de novembre)

A Catalunya se sol reservar el terme de professor per a docents de secundària cap amunt, ja que als ensenyants d’educació primària es diuen mestres. Els professors tenen estudis superiors. Als països anglosaxons i alemanys un professor és qui fa classe a la universitat, a l’ensenyament primari i secundari es parla més aviat de teacher o Lehrer. A l’Estat espanyol l’ofici de docent i tot el relatiu a l’educació depèn dels governs autònoms. Els ensenyants poden ensenyar a les escoles públiques, concertades o privades.

Darrerament, crec que ser professor, sobretot, de secundària s’ha de ser molt valent, ja que el perfil dels alumnes, a causa els canvis socials, és molt divers. Qualsevol canvi extern es viu amb angoixa i sentiment de defensa, des dels canvis tecnològics fins a l’arbitrarietat de les administracions. Hi ha escoles, classes amb diferents llengües.

Les realitats existents que es viuen dia darrere dia són, entre altres: La rivalitat entre nois i noies en els resultats acadèmics; El bullying s’ha convertit en una forma habitual de relació, ja que els alumnes es relacionen en termes de poder. Sense unes bones relacions és impossible aprendre; L’escola necessita un procés d’humanització; Els alumnes s’han de sentir acompanyats en el seu procés de creixement personal i els professors han de fer el seguiment dels alumnes: estudis, relacions i família.

Abans el professor sols explicaven, ara els alumnes pregunten i esperen respostes. Cada centre escolar ha de conèixer el seu context social i adaptar-se. Els professors han de saber si tots els seus alumnes poden aprendre. Cada alumne és un món, per tant, cal respectar els ritmes d’aprenentatge de cada alumne. Un objectiu de l’escola és que els alumnes no odien aprendre.

En l’educació existeixen mites i falses dèries com: L’alumnat immigrant obté pitjors resultats pels seus aspectes culturals: valors, creences religioses..., però la realitat són les dificultats socioeconòmiques les que incideixen en els resultats; Malgrat els informes PISA també és cert que en les darreres dècades s’ha produït una autèntica revolució en els resultats educatius: més inclusiu, s’ha erradicat l’analfabetisme, s’ha universalitzat el segon cicle de l’educació infantil i la secundària.

És superior l’educació privada sobre la pública? És veritat a mitges, ja que la raó és que la causa no és la millor educació que reben, sinó l’origen social i familiar. És cert que l’escola privada aprova més i augmenten les notes? És una realitat? L’educació hauria d’estar per damunt de la política? Hi ha qui diu i pensa que l’educació és política, ja que ha de mantenir una clara orientació ideològica, però no ha de ser partidista.

El docent s’ha convertit moltes vegades en ‘chivo’ expiatori a qui culpar de tots els problemes educatius. El que està passant també avui dia és que els pares volen manar molt, per damunt de les direccions i claustres de professors, i això s’hauria d’evitar. El que si és evident és que el progrés d’un país es fonamenta sobretot en la formació i des d’aquestes línies vull rendir un homenatge a tots els professors que avui dia són uns autèntics herois.