Tàrraco rep menys que ningú: discriminació en xifres
El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, amb catorze monuments romans, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2000, enguany fa 25 anys, fet que reforça l’oportunitat de repensar-ne la gestió. Catalunya només compta amb sis inscripcions oficials a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, fet que hauria de situar Tàrraco entre les línies estratègiques del Govern de la Generalitat, com proposem des de Junts.
El 2019 la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van signar un conveni per a la conservació preventiva i el manteniment d’aquest patrimoni romà, amb l’aportació de 100.000 € de cada institució. Tot i ser un pas important, la dotació resulta insuficient en comparació amb altres llocs similars a l’Estat espanyol.
Els llindars econòmics en què es mou la Generalitat no són homologables als d’altres institucions territorials. Així, l’aportació econòmica de la Junta d’Extremadura al Consorci de Mèrida és quatre vegades la de la Generalitat en el conveni de Tàrraco, sent el 2025 de 411.725 €.
Tarragona penalitzada
En canvi, en l’àmbit cultural, la Generalitat realitza aportacions anuals per a d’altres projectes estratègics, fora de Barcelona, en els següents termes: Fundació Fira Mediterrània de Manresa, 982.000 € (2023); Festival Temporada Alta de Girona, 818.000 € (2023); Mercat de Música Viva de Vic, 460.000 € (2024, 50.000 € més que el 2023); o Fira de Teatre de Tàrrega, 445.000 € (2025). Cap d’aquests projectes culturals estratègics amb imports substancials se situa a les comarques de Tarragona, la qual cosa reflecteix un desequilibri territorial més que cal corregir.
També l’Estat a través de la fórmula de consorci participa econòmicament en la sostenibilitat d’un altre conjunt arqueològic romà, el de Mèrida, l’antiga Emèrita Augusta. Ho fa des de 1996, tres anys després de la declaració com a Patrimoni Mundial. També és membre del Patronato de la Alhambra y Generalife de Granada, creat el 1986 per vetllar per aquell llegat andalusí, dos anys després que la UNESCO formalitzés idèntica declaració que la de Tàrraco.
Nova governança
Seguint aquests exemples, la creació d’un consorci o d’un altre organisme autònom amb una fórmula de governança anàloga per a la gestió de Tàrraco podria assolir a mitjà termini la superació de la fragmentació institucional, i augmentar el conjunt de recursos disponibles. De fet, l’Ajuntament ho va proposar.
El Conjunt Arqueològic de Tàrraco necessita un impuls institucional audaç, clar, estable i estructurat, amb un nou model d’organització i de funcionament robust, que incorpori altres formes de comunicació i màrqueting, i amb un caràcter continuat en el temps. Així, Tarragona pot contribuir a un reequilibri territorial real dins les polítiques culturals de Catalunya i consolidar-se com a referent del turisme patrimonial sostenible. Junts ha registrat una proposta al Parlament en aquest sentit.