Creuar el Francolí, l’oportunitat metropolitana

Tota empresa important al llarg de la història ha tingut els seus moments clau, situacions buscades o trobades, que han determinat l’èxit o el fracàs d’una aposta personal o col·lectiva. Actualment, Tarragona o més aviat el Camp de Tarragona es troba en una cruïlla que en pot determinar el futur.

Fa dos mil anys, Juli Cèsar va prendre una decisió que va canviar per sempre el rumb de la història de la República romana. Fou quan va decidir creuar el Rubicón, el riu que separava la Galia Cisalpina i Itàlia, i trencar amb la legalitat romana que impedia a l’exèrcit entrar al territori “italià”.

El resultat és per tots sabut. L’empresa de Cèsar va provocar una guerra civil a Roma i va culminar amb la creació de l’Imperi Romà. Una entitat ben coneguda a casa nostra i de la qual Tarragona – Tàrraco – en va ser capital.

Sigui per aquestes reminiscències o no, així com el fet que Cèsar creués el Rubicón va canviar la història romana, el Camp de Tarragona podria tenir el seu Rubicón local, el Francolí.

Tot i que l’entorn polític i institucional es mou lent, ho sabem i és habitual, hi ha molt més moviment que passa sota el radar i no és pas menys important que el primer. Aquest moviment soterrat potser no ostenta un poder formal, en el sentit administratiu i executiu, però si que representa el poder informal del Camp de Tarragona i està configurant un nou mapa mental en la societat civil i econòmica metropolitana.

Se n’ha escrit molt al respecte, de la mobilitat d’estudiants i treballadors entre els diferents municipis centrals de l’àmbit metropolità del Camp i que aquest grup poblacional, inconscientment, ja no entén de fronteres municipals sinó d’oferta de proximitat en matèria laboral, educatives, cultural, esportiva...

De la mobilitat que no se n’ha parlat tant i a la qual convé prestar-hi atenció és la que s’ha estat gestant els darrers dos anys concretament. M’atreviria a dir que fins i tot els seus protagonistes no són encara conscients de l’impacte real que ja està provocant.

Sigui en fòrums, jornades, actes formals, reunions de treball, afterworks o visites institucionals hi ha un moviment constant d’emprenedors, empresaris, càrrecs intermedis o directors generals d’empreses que compartint informació, veient-se, coneixent-se i reconeixent-se estan construint l’imaginari col·lectiu metropolità del segle XXI.

Però no es limita només a persones del món de l’empresa privada, també s’està donant el cas en els màxims responsables de les cambres de comerç, en especial les de Reus i Tarragona, i dels darrers tres presidents del Port de Tarragona. A tots ells, s’hi ha de sumar també la constant presència del rector de la URV, omnipresent arreu del territori. A tal extrem s’ha arribat que, fins i tot, s’ha creat un club metropolità per fomentar l’intercanvi d’opinions i crear una visió compartida.

Alguns diran que és una pèrdua de temps, que no serveix de res i que sempre són els mateixos. I probablement seran o serem els mateixos, però creguin-me, mai els mateixos s’havien vist tant ni havien creuat tantes vegades el Francolí.

Si la societat civil ha creuat el Francolí, fem que la política també creuï el seu Rubicón i avanci en la configuració de l’àrea metropolitana de Tarragona.