L’amnèsia: veure per creure
L’amnèsia és la pèrdua total o parcial de la memòria, ja sigui per recordar esdeveniments passats o per a formar nous records. Pot ser provocada per una lesió cerebral, malalties, o factors psicològics. En termes metges, és un dèficit del funcionament de la memòria durant el qual l’individu és incapaç de conservar o recuperar informació emmagatzemada amb anterioritat. ]També és l’absència de records degut a un dany cerebral o a un trauma psicològic.
La portada del diari El País del 23 de desembre de 2021, deia: «Mandos policiales actúan al margen de la ley contra políticos catalanes Los agentes difunden acusacions sin pruebas para denigrar a los soberanistas». La editorial del mateix dia titulava «Juego sucio». El diari no va seguir en aquesta línia fins anys després quan els dirigents catalans ja havia sigut condemnat pel Tribunal Suprem.
Al Congrés de diputats es va crear la comissió d’investigació per aclarir l’anomenada operació Catalunya, impulsada per Junts, després de l’acord d’investidura amb el PSOE, Ja porten sis mesos amb diferents compareixences. El periodista Jordi de Planell en RAC1 va publicar uns àudios sobre l’Operació Catalunya, que es va iniciar l’any 2012, coincidint amb l’auge del moviment independent. Maquinada per Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz, l’objectiu era desacreditar i perjudicar els líders, partits i organitzacions mitjançant mètodes il·lícits.
Mitjans com El Mundo, La Razón, ABC, OK Diario o El Confidencial i les ràdios i televisions de Atresmedia i Mediaset facilitaren o es van fer ressò dels infundis , que no sols atacaven a polítics sinó a càrrecs, personalitats i líders suposadament afins a l’independentisme, inclosos jutges i fiscals. Entre 2012 i 2014 es van elaborar i difondre informes policials sense cap respatller judicial, sense signar i sense destinatari, que acusaven de corrupció a alguns dels dirigents polítics independentistes. Aquestes mentides es van difondre mitjançant els mitjans afins i entre el silenci de la resta.
La portada del diari El Mundo del 16 de novembre de 2012, una setmana abans de les eleccions al Parlament, deia «La policia vincula cuentas en Suiza de Pujol y Mas con la corrupción de CiU». La font era un informe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF), que mai va ser validat ni reconegut oficialment. «Investigan una cuenta de 12,9 millones de Xavier Trías en Andorra», publica el mateix mitjà el 27 d’octubre de 2014. El banco UBS va certificar que Trías no havia tingut mai un compte al UBS Mariano Rajoy hauria estat al capdavant de les maniobres policials en Andorra per aconseguir informació sobre els contes de polítics independentistes, i que acabaren amb la liquidació de la Banca Privada d’Andorra, segons RAC1. Operació desenvolupada entre l’estiu de 2014 i març de 2015 per fer caure el banc.
La comissió investiga aquesta trama contra el moviment independentista, que ha generat seriosos interrogants sobre el nivell d’implicació en l’operació del govern central, del poder judicial i de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Pagada amb recursos públics i dissenyada per perjudicar a adversaris polítics mitjançant informes policials falsos, proves fabricades, espionatge il·legal, filtracions i xantatges. L’Operació Catalunya posa en qüestió la seguretat jurídica que se li suposa a un estat de dret i el paper dels mitjans de comunicació que es prestaren a seguir-li el joc.
Les esmentades gravacions posen de manifest la implicació de Maria Dolores de Cospedal, llavors ministre de Defensa i secretària general del Partit Popular, com part activa de la trama parapolicial que pretenia acabar amb l’independentisme. Sense ruboritzar-se, Cospedal manifestà que els àudios que la incriminen estaven “editats”. Alicia Sánchez Camacho, exlíder del PP de Catalunya, també negà la veracitat dels àudios. La família Pujol, l’exconseller Felip Puig i l’expresident del Barça Sandro Rosell van ser víctimes també d’aquests informes falsos, que fabricava la “policia patriòtica”, sense signatura i sense destinatari, els filtrava a periodistes afins i sense escrúpols, i es publicaven a bombo i platet, i un fiscal o un jutge ben disposats obrien investigació. ja que provocaven “alarma social”.
L’exvicepresidenta del Gobierno Soraya Sáenz de Santamaria, mà dreta de Mariano Rajoy, de qui depenia el Centro Nacional de Inteligencia/CNI i que es va encarregar de gestionar la Generalitat després de l’aplicació del article 155, negà rotundament l’existència de l’operació Catalunya. L’exdirigent del partit popular va assegurar que desconeixia qualsevol actuació irregular contra adversaris polítics. Va seguir, fil per randa, el mateix argumentari que la resta de membres de Gobierno, en aquells anys del procés que han passat ja per aquesta comissió: el mateix Rajoy, o els exministres Maria Dolores de Cospedal, Jorge Fernández Díaz o Cristóbal Montoro.
Tots han negat l’existència d’estratègies per investigar il·legalment a dirigents catalans independentistes ni cap policia política de la qual formaria part l’excomissari José Manuel Villarejo. Diputats de Junts, ERC o Bildu han insistit sobre el seu coneixement d’una policia política. La setmana passada l’expresident Artur Mas va donar com un fet provat i consumat l’existència de la policia patriòtica i va manifestar que «No es tractava d’eliminar terroristes, sinó sobiranistes; d’eliminar-nos políticament, civilment, portar-nos fins a la mort civil ... operació il·legal, il·legítima i immoral». El més sorprenent de tot plegat, és que amb la quantitat de temps que van dedicar els polítics del PP amb el propòsit de carregar-se a persones per les seves idees, després resulta que aquests tenen, sorprenentment de cop i volta, un atac d’amnèsia i es queden tan amples. Veure per creure.