No em canviïs la llengua

L’última enquesta d’Usos Lingüístics de la Població ens diu que en vint-i-dos anys l’ús habitual del català ha caigut gairebé un 24%. És evident, doncs, que tenim un problema i un gran repte, la defensa de la nostra llengua que malauradament es troba en un període de recés greu. 

Diverses són les campanyes que treballen en aquest sentit, des de cursos per a nouvinguts, campanyes comercials o fins i tot la recuperació de canals televisius en llengua catalana com l’antic Super3 ara SX3. Totes aquestes eines fetes des d’associacions i institucions públiques són imprescindibles per la conscienciació de l’ús de la llengua i per treballar diàriament per la seva salut.  

Poder veure d’ençà que som infants dibuixos animats en català, tenir accés a cursos de català quan s’arriba a casa nostra per una millor integració a la nostra terra i cultura i campanyes que reforcen la interacció entre comerç i clients, són algunes de les bases per mantenir el pols a la llengua. Però amb això, que és molt, no n’hi ha prou.

Què fem si els nens que veuen el SX3, els nouvinguts i molts dels que volen parlar la nostra llengua no senten el català al carrer? És aquí on la responsabilitat també és nostra. Sovint, i sense motiu aparent, veiem com catalanoparlants canvien la llengua per relacionar-se, i aquest és un error, ja que sovint l’interlocutor que té al davant ni tan sols ho ha demanat, encara més, moltes vegades demanen precisament que no ho fem, perquè d’aquesta manera tenen oportunitat de practicar el català. 

Si canviem la llengua estem enviant el missatge que el català en realitat ni cal ni és imprescindible, i inconscientment ens convertim en els pitjors ambaixadors de la nostra cultura. No menys important són les administracions públiques catalanes, siguin departaments de la Generalitat o ajuntaments, on la llengua de relació amb el públic ha de ser, en primer lloc, el català.

Però no totes les notícies han de ser per força dolentes si sabem llegir les dades i aplicar la lògica. Un 80% de catalanoparlants canvien de llengua quan els responen en castellà, però aquí la dada positiva és que un 94,4% de les persones que viuen a Catalunya asseguren que entenen el català, segons l’última enquesta d’usos lingüístics. Per això ho considerem una bona notícia i una dada positiva, perquè no hi hauria d’haver cap problema per iniciar una conversa en català a casa nostra.

Els factors pels quals canviem de llengua són diversos, des de voler encaixar, perquè es té l’erroni concepte que així el missatge arriba més lluny, perquè ens fa vergonya, o perquè en el fons, hi ha un cert classisme que ningú vol reconèixer. La manera per poder canviar aquest mal hàbit és molt senzilla, cal parlar català, a tot arreu i amb tothom. No cal entrar aquí a dir les excepcions que ens portarien a canviar a un altre idioma, el principi que ens hauria de regir és no canviar mai de llengua.

Hi ha hagut al llarg dels anys moltes campanyes per fomentar l’ús del català, com la campanya del 1982 on la Generalitat recentment recuperada ens presentava la Norma, qui ens deia que ‘El català és cosa de tots’, posteriorment l’any 1983 s‘aprovava la llei de normalització lingüística. L’any 1990 el govern també va impulsar la campanya ‘El català sobre rodes’, per treballar en l’àmbit de les autoescoles i l’any 2005 naixia la Queta.

També trobem campanyes actuals d’entitats com ‘treu la llengua’ d’Òmnium, o “Garantim del futur de la llengua” de Plataforma per la llengua que ja fa anys lluitava amb el lema “Utilitza la llengua”. Moltes entitats i associacions fa dècades que treballen per l’ús i la defensa del català, i no s’aturen. 

Juntament amb aquestes campanyes, cal que tots siguem conscients que som activistes del català i que, per tant, tenim també els nostres deures, però ull, també tenim drets lingüístics i no ens ha de fer por reivindicar-los. Tenim dret a viure plenament en català, i per això cal recordar com deia la Norma fa quaranta anys, que és tasca de tots.