Tecnologia i digitalització a la URV: innovació, reptes i responsabilitats

Vivim immersos en una revolució digital que transforma tots els àmbits de la societat, i la universitat no n’és una excepció. A la Universitat Rovira i Virgili, la digitalització ha esdevingut una eina estratègica per millorar l’aprenentatge, potenciar la recerca i vincular el coneixement amb les necessitats del territori. Però, com passa amb qualsevol transformació profunda, els beneficis arriben de la mà de reptes complexos que cal afrontar amb mirada crítica i compromesa.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han esdevingut un aliat fonamental en la innovació universitària. La URV ha integrat plataformes digitals d’aprenentatge i ha digitalitzat serveis. Tanmateix, aquesta evolució també planteja preguntes: Com garantim la inclusió digital? Quin impacte té en la qualitat de la relació docent-alumne? 

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones, i no a l’inrevés. El bon us de les TIC ha d’afavorir la creativitat, l’experimentació i retroalimentació instantània, l’aprenentatge personalitzat. Però, cal estar alerta dels perills com la fiabilitat i qualitat de la informació, la dependència tecnològica, el biaix i la discriminació, entre d’altres. Per això, cal invertir en formació contínua tant del professorat com del personal de suport, i reforçar els recursos per garantir una veritable equitat digital.

Pel que fa a la recerca, la URV juga un paper destacat en l’estudi i desenvolupament de tecnologies emergents, especialment en el camp de la Intel·ligència Artificial (IA). La universitat impulsa projectes d’IA amb aplicació real en sectors com la salut, l’energia, l’educació, la mobilitat o la indústria, entre d’altres, que generen coneixement d’alt valor i contribueixen a la transferència tecnològica al teixit productiu. 

No obstant això, cal evitar caure en la fascinació acrítica per la tecnologia. Els projectes han d’anar sempre acompanyats d’una visió ètica, centrada en el bé comú, la privacitat i la transparència. Necessitem una IA humanista, que col·labori amb les persones i no les substitueixi, que potenciï les nostres capacitats en lloc de controlar-les. Només així podrem aprofitar tot el potencial de la IA sense renunciar als valors que ens defineixen com a societat.

Els reptes ètics són, probablement, la gran assignatura pendent. L’ús massiu de dades, l’automatització de processos i la irrupció d’algoritmes que prenen decisions afecten drets fonamentals. La universitat, com a espai de pensament i reflexió, té la responsabilitat de liderar aquest debat. Cal incorporar de forma transversal l’ètica tecnològica en els plans d’estudi i fomentar una recerca responsable. No n’hi ha prou amb formar tècnics experts; cal formar ciutadans crítics i compromesos amb una tecnologia al servei de la societat.

El futur de la digitalització universitària passa per tres eixos clau: garantir l’accessibilitat, reforçar l’acompanyament humà i fomentar una mirada ètica en el desenvolupament i aplicació de la tecnologia. Innovar no és només incorporar eines digitals, sinó repensar com volem ensenyar, investigar i transformar el nostre entorn.

En aquest escenari de canvi constant, la tecnologia ha de ser un mitjà i no una finalitat. La digitalització a la URV ha d’estar guiada per valors, orientada al bé comú i construïda des del diàleg entre disciplines. Només així podrem construir una universitat realment transformadora i compromesa amb el seu temps.