Opinió
Llombardia passa la torxa dels 4 Motors per a Europa
Ha estat a la ciutat italiana de Varese on divendres passat 11 d’abril Catalunya ha assumit la presidència anual dels 4 Motors per a Europa (4ME), l’aliança que des del 1988 reuneix les regions industrialitzades europees de Catalunya, Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia) i Alvèrnia-Roine-Alps. A més del president català, Salvador Illa, a l’acte van participar també el president de Llombardia, Antonio Fontana, el d’Alvèrnia-Roine-Alps, Fabrice Pannekoucke, i el secretari d’Estat de Baden-Württemberg, Florian Hassler.
El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya va fer públic el Programa de treball de la presidència pel qual es proposa un eix central que es focalitza en «Els motors de la Brúixola: la contribució de les regions al debat sobre el futur model econòmic i social d’Europa», i identifica quatre blocs estratègics, cadascun dels quals amb les seves respectives línies innovació en tecnologies avançades; descarbonitzar per competir; guanyar autonomia estratègica, seguretat i resiliència; cap a una economia inclusiva sobre la base del talent, el treball digne i la igualtat d’oportunitats.
Al marge dels reptes que pot representar l’actual situació econòmica mundial per a les entitats empresarials de les regions europees esmentades per a incorporar el programa català a les tasques comunes dels 4ME, tampoc no ha passat desapercebuda la preocupació que representa l’erràtica política comercial imposada pels Estats Units des que el president Trump assumís el poder.
El mateix dia que Llombardia passava la torxa dels 4ME a Catalunya, el grup de les quatre regions va emetre una declaració sobre l’anunci d’aranzels del govern nord-americà en què qualifiquen aquestes mesures d’«injustificades i perjudicials», i que «afecten directament una aliança transatlàntica que des de fa temps defensa la prosperitat compartida», els mercats.
Entre altres aspectes, es fa una crida a tenir en compte que «en un moment en què el món s’enfronta a grans desafiaments de diversa índole, l’atenció ha de centrar-se en la cooperació, no en la confrontació». Així mateix, es recorda que «el comerç entre els Estats Units i Europa representa gairebé el 30% del comerç mundial de béns i serveis i el 43% del PIB mundial. En conjunt, les regions dels Quatre Motors per a Europa representen més d’una desena part de les exportacions totals de la Unió Europea als Estats Units d’Amèrica».
Però, certament, tal com subratllen els 4ME, «la relació transatlàntica es basa en alguna cosa més que el simple comerç de béns. Inclou intercanvis dinàmics de serveis, inversió, innovació i persones. Preservar i fomentar aquesta relació requereix respecte mutu i un compromís compartit per resoldre junts els desafiaments globals».
Vam compartir aquesta idea que, sens dubte, és un fet econòmic real, ja que no hi havia només literatura periodística en allò que es va reclamar el mateix dia 2 d’abril quan els titulars de tota la premsa nacional i internacional, després de la quasi histriònica demostració del trumpisme sobre l’aplicació d’aranzels comercials a tot el món, es feia ressò del curtcircuit borsari i econòmic generalitzat.
El que es transmetia, mitjançant editorials, articles d’opinió i fins i tot als simples teletips informatius, era que s’estava esgotant la paciència de molts països davant dels anuncis successius i sense lògica econòmica de Trump. Com ja he dit en un escrit anterior publicat en aquest diari, mai no ha estat més palès en la realitat internacional el pes enorme d’un elefant entrant en una xerrameca, donant-se la circumstància política a més del símbol del Partit Republicà dels Estats Units: un elefant, precisament. Aquest tipus de pertorbacions de l’harmonia entre els estats a partir de decisions personals erràtiques comporta enormes perjudicis globals.
Però, tot i que s’ha qualificat per tot arreu com a «guerra comercial» declarada l’anunci del president dels Estats Units, és preferible no fer-ne un casus belli, ni tan sols econòmic, sinó recolzar les nostres habilitats negociadores a través de la infraestructura juridicocomercial ja desenvolupada, o la política com és el cas dels 4ME en el marc de la Unió Europea, ja que les mesures aranzelàries absolutistes de Trump també són relatives des d’una perspectiva històrica i, per tant, poden caure pel seu propi pes elefantí.
Tal com es destaca al preàmbul del programa de la presidència catalana dels 4ME, «cal tenir present que Baden-Württemberg, Auvernia-Roine-Alps, Llombardia i Catalunya, són regions que històricament s’han reivindicat com els motors industrials d’Europa i han estat líders en la majoria dels àmbits estratègics que han marcat les prioritats». Val doncs la pena aprofitar aquest valor afegit per fer front al repte que ha plantejat l’actual presidència dels Estats Units.