Josep Gomis, polític humanista

El divendres passat quinze senadors de la Jove Cambra de Tarragona/JCT vam voler fer un petit homenatge a qui ha estat un polític de raça de les nostres contrades, com és el montblanquí Josep Gomis Martí (1934). De família humil, restà sense pare a cinc anys. 

Des dels vuit anys fins als divuit va estar internat en un col·legi d’Osca. Ben jove col·laborà en la vida social de la vila i s’interessà per la política. A Montblanc, va ser el Satanàs per excel·lència dels “Pastorets”, mestre del col·legi de la Mercè, secretari del sindicat vertical, gerent de l’empresa Puntèxtil, la més important de la vila a finals dels setanta, amb gairebé 200 empleats. 

Amb només vint-i-sis anys, accedí per primer cop a l’Ajuntament de Montblanc i l’any 1964 va ser nomenat alcalde pel governador civil com era de rigor en l’època de la dictadura. El seu nomenament fou fruit d’una visita a Montblanc del totpoderós ministre d’Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne, qui quedà enlluernat per aquell jove eixerit i ambiciós. Quaranta-vuit hores després prenia possessió del càrrec.

Ha estat un dels polítics montblanquins del segle XX de trajectòria política més àmplia i prolífica: 25 anys a l’Ajuntament de Montblanc, dels quals 16 com a alcalde (1964 - 1983), diputat provincial, procurador en Corts, president de la Diputació de Tarragona (en dos períodes: 1980-1982 i 1983-1987), diputat a Corts per Convergència i Unió (en les legislatures de 1982 i 1986), conseller de Governació de la Generalitat (1988-92), delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (1993-2002) i president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (2002-04). El 29 de juliol de 1996 fou nomenat fill predilecte de la vila de Montblanc.

Pepe Gomis va parlar amb total llibertat, gairebé en algun moment va confessar que es va ‘despullar’ davant nostre, recordant vivències molt personals. Va recordar que va estar a punt de ser alcalde de Tarragona l’any 1987, ja que va tindre 13 vots (10 de CiU i 3 del PP), en canvi, Recasens sols va obtenir dotze dels socialistes. Els dos del Centre Democràtic i Social, van propiciar que al no aconseguir cap candidat la majoria de 14 vots, la llista més votada socialista revalidés l’alcaldia.

Amb l’arribada de la democràcia Gomis, de tradició carlista i catalanista, entrà a Convergència l’any 1975 de la mà de Miquel Roca qui en aquell temps era advocat de l’empresa montblanquina Puntèxtil i de la qual Gomis n’era gerent. Com a Conseller de Governació va comandar l’Administració Local, els Mossos d’Esquadra, la creació de l’Escola de Policia, la Funció Pública, els Bombers, la Direcció General del Joc, Protecció Civil, Seguretat Viària i l’Escola de l’Administració Pública. Va viure manifestacions convulses provocades per les instal·lacions dels residus industrials a Forès i una planta incineradora al Pla de Santa Maria.

Té molt bons records de la seva etapa com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid. Va ser un plaer representar a Catalunya davant les institucions estatals, la promoció de la cultura catalana mitjançant el Centre Blanquerna, i la realització de classes de català.

Sempre ha sigut nacionalista, no independentista. L’oposició en qualsevol institució ha d’existir per la supervivència dels que manen. Les seves vides familiar, professional i política han conviscut a la vegada, sempre amb l’amistat, la generositat i l’ètica com valors fonamentals de la seva personalitat. També saber perdonar, si s’havia equivocat en alguna decisió per Nadal l’anava a saludar per demanar-li perdó per la seva errada. Si tens competència a la vida, els pots dir que són molt bons, «però nosaltres som millors».

El seu decàleg vital és aquest: 1. Si estic quiet em rovello; 2. O passem per la vida fent-la formosa, o la vida passa per damunt d’un mateix omplint-lo d’angoixa; 3. Somriu. Per arronsar el front s’han de moure setanta-dos músculs. Per somriure, només catorze; 4. No deixis d’agrair cap favor que et facin; 5. La teva acció serà eficaç si no caus en els vicis de: ser vanitós, superb, orgullós; 6. Si t’ho proposes, pots sentir simpatia per quasi tothom.; 7. No desestimis les opinions dels altres. Les solucions a cada problema poden enfocar-se des de tres punts de vista: el teu, el de l’altre, i el correcte.; 8. Sigues sempre generós en l’elogi i mesurat en la crítica; 9. El més important en la vida és ser útil als altres i 10. Amb sentit de l’humor, una gran dosi de paciència i una mica d’humilitat seràs reconegut amb escreix.

Sens dubte, Gomis és un gran homenot que la JCT el va nominar membre d’honor, ja que el montblanquí sempre es va identificar amb els valors que identifiquen als júniors i als senadors de la Jove Cambra. El territori sempre el recordarà com un personatge de primer nivell, un polític humanista, que ha fet de la seva vida un servei a la societat i un exemple a imitar per tota la seva personalitat.