1 de maig: Dignitat, drets i futur per a la classe treballadora

L’1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores, és una jornada de memòria, de lluita i de compromís. És un dia per recordar que els drets que avui tenim no han estat mai cap regal, sinó el fruit de dècades de lluita col·lectiva, de mobilitzacions, de sacrificis i de solidaritat obrera. I, sobretot, és el moment per reivindicar tot allò que encara tenim pendent.

Com a consellera de l’Ajuntament de Tarragona i com a persona profundament vinculada al sindicalisme, visc aquest dia amb una doble responsabilitat. D’una banda, com a treballadora que ha crescut al costat del moviment obrer. De l’altra, com a representant pública que ha de garantir que els drets laborals es respectin, començant per la mateixa administració. No podem exigir condicions dignes al teixit empresarial si no som exemplars.

Quan parlem de drets laborals, també cal assenyalar les desigualtats que persisteixen en el món laboral. Les dades són clares i preocupants: segons l’Observatori del Treball i Model Productiu, el 2023 un 75% de les jornades parcials a Catalunya les ocupaven dones. Aquesta xifra reflecteix una estructura que condemna milers de dones a la precarietat, a la inestabilitat econòmica i a la dependència. A més, moltes d’elles carreguen amb dobles i triples jornades: la feina remunerada, les tasques domèstiques i la cura de les persones dependents.

L’economia continua sostenint-se damunt l’esforç invisible i sovint silenciat de les dones. Especialment, les que treballen en els sectors més feminitzats i precaris: la neteja, les cures, les residències, l’atenció domiciliària, el comerç, l’hostaleria... Feines imprescindibles per al funcionament de la societat, però històricament menyspreades i mal pagades.

Per això aquest 1 de maig també ha de ser feminista. Perquè no hi haurà justícia social sense igualtat de gènere. Necessitem polítiques públiques que dignifiquin tots els treballs, que corregeixin la bretxa salarial i que garanteixin horaris racionals i corresponsabilitat a les llars. Necessitem inserció laboral real en tots els sectors, formació contínua i un compromís actiu per erradicar tota forma de discriminació.

A més a més, cal posar el focus en els col·lectius més vulnerables del món laboral: la joventut i les persones migrades. Moltes vegades, els joves accedeixen al seu primer lloc de treball en condicions molt precàries, amb sous baixos i sense estabilitat. 

El mateix passa amb moltes persones nouvingudes, que sovint pateixen discriminació o s’han de conformar amb feines molt per sota de la seva formació i experiència. Per garantir un futur laboral digne per a tothom, calen polítiques d’inclusió real, formació accessible i suport institucional.

També hem de reivindicar el valor de la negociació col·lectiva, dels convenis i dels sindicats. Perquè la democràcia també es juga als centres de treball. En un món en constant transformació els drets laborals han de ser el mur de contenció davant la precarietat.

Aquest 1 de maig sortirem un any més al carrer. Per recordar d’on venim, per defensar el que tenim i per guanyar el futur. Em comprometo a estar al costat de la classe treballadora, a escoltar i a actuar. Perquè sense treball digne, no hi ha futur possible. I perquè els drets, no es toquen!