El Pla de Recupració, Transformació i Resiliència (PRTR): una oportunitat per a un nou paradigma productiu

La publicació de los darreres dades econòmiques com el creixement del PIB (3,2% el 2024 i una previsió del 2,5% para 2025), així com la creació de llocs de treball fins assolir els 21.300.000 d’afiliats a la Seguridad Social i la reducció de la taxa d’atur fins xifres de fa pràcticament vint anys (10,6%), ens fan sentir satisfets de la política econòmica desenvolupada els darrers anys des del Govern d’Espanya. 

Com tothom sap, una bona part d’aquest creixement ha estat a causa de l’accés als Fons Next Generation. Aquests fons han representat un autèntic canvi de paradigma a l’hora d’afrontar la crisi econòmica provocada per la COVID-19,tan profunda com ho havia estat la de 2008. En la gènesi d’aquest nou plantejament va tenir un gran protagonisme el president del Govern, Pedro Sánchez, que va incorporar altres novetats davant de la cridi, com l’anomenada solució ibèrica per abaratir el cost de l’energia.

Aquest fons han representat una autèntica injecció econòmica que ha tingut un gran impacte sobre l’economia espanyola. En concret, Espanya té previst rebre un total de 70.000 M d’€ en la Fase 1 del Pla de Recuperació, més altres 93.000 M d’€ de l’addenda a l’esmentat Pla.

D’aquesta quantitat, 84.000 M d’€ van destinats a préstecs canalitzats mitjançant instruments financers existents i de nova creació, altres 7.700 M d’€ són transferències addicionals per a reforçar projectes estratègics (PERTE’s) i uns altres 2.600 M d’€ són transferències REPowerEU adreçats a la diversificació de fonts d’energia, desplegament de renovables i estalvi energètic.

Segon les darreres dades de finals de gener de 2025, els fons convocats havien arribat als 80.158 M d’€ i se n’havien resolt 48.663 M d’€, o sigui el 60,7% . D’aquesta quantitat, el 41,3% havien estat adjudicats a microempreses i PYME’s, un 26,0% a grans empreses, el 15,1% a UTE’s, el 13,4% a Fundacions i el 4,2% restant a llars.

Els PERTE’s han rebut 21.471 M d’€ per avançar en la transformació del teixit productiu en sectors tan novedosos i estratègics com els 5.996 M d’€ adreçats a l’autoconsum, a la cadena de valor de l’hidrogen renovable i l’eficiència energètica (ERHA) o els 3.777 M d’€ del PERTE de competitivitat i sostenibilitat industrial del sector de l’automòbil (VEC), passant pels 1.452 M d’€ de les noves economies urbanes, els 1.405 M d’€ de la digitalització del cicle de l’aigua, els 943 M d’€ adreçats a la millora de l’eficiència i sostenibilitat en regadius o els 1.336 M d’€ adreçats a l’eficiència energètica, digitalització i modernització del sector aeronàutic.

Totes aquestes inversions, totes elles de gran envergadura, contribueixen a refermar el lideratge verd i digital del país. Mesures que afavoreixen la transició verda i el transport sostenible amb actuacions integrals en la cadena de valor del vehicle elèctric, projectes de producció de bateries, zones de baixes emissions en el municipis o la descarbonització de la indústria.

En la transformació digital cal esmentar el kit digital del que se n’han beneficiat més de 355.000 pyme’s o els programes per fer arribar la banda ampla ultraràpida al 100% de la població.

Aquestes aportacions afavoreixen les inversions a mig i llarg termini, la qual cosa fa que les previsions del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa fins 2031 situen el creixement mínim en els propers anys entre el 2,5% fins a un màxim del 3,4% al final d’aquest període.

Així doncs, cal preveure un nou model productiu en el que, també a les nostres comarques, ja es van veient concrecions en els principals eixos de transformació com la reindustrialització (PERTE VEC i PERTE descarbonització), en l’energia i PERTE ERHA, en l’aigua i el medi ambient o el comerç, turisme i cultura.

Només ens resta que tots, empreses i administracions, estem preparats per afrontar aquest nou repte que ens portarà a uns escenaris no previstos en la lògica productiva actual, amb una economia més productiva, més competitiva i més justa socialment.