El Premi Janó: projectats cap al futur

L’agost de 2022, l’Associació Mulassa de Tarragona va emprendre una campanya pública d’adhesions per demanar a la Generalitat de Catalunya que atorgués la Creu de Sant Jordi a Joan Salvadó Sorolla (Tarragona, 1928). A la documentació presentada vam argumentar-ne els mèrits: impulsor del sardanisme a la ciutat des dels anys 40 i figura destacada en la recuperació d’un dels seguicis populars més esplendorosos del país, entre d’altres. És a la tenacitat de Salvadó, per exemple, a qui devem que l’any 1988 tornéssim a tenir una mulassa a Tarragona, tan bellament construïda per l’escultor Joan Serramià. I és gràcies a la seves mans de fuster que molts altres elements han nascut o s’han mantingut i renovat al llarg dels anys.

Tot i recollir unes 500 signatures —entre les quals la de l’aleshores alcalde de la ciutat, Pau Ricomà— la iniciativa no va prosperar. Desenganyem-nos, normal o no, amb estat o sense, tenim el país que tenim. A Catalunya és més probable que rebi una distinció com aquesta un geni de la pilota format a Barcelona però incapaç de parlar el nostre idioma que algú que ha defensat la cultura pròpia en plena dictadura i que ha contribuït a engrandir una festa local amb set segles d’història.

D’aquella negativa ens en vam endur, però, una lliçó que trobo pertinent en un article que tracta d’un premi: que els reconeixements són sempre, i per diverses raons, relatius. Per altra part, sense aquella decepció no haguéssim anat més enllà. Tossuts com una mula, vam dir-nos: si en Janó —així el coneix tothom— ha fet tantes aportacions a la festa, quina en podem fer naltros en el seu nom? I així va sorgir la idea d’un premi que promogués l’estudi de la cultura popular catalana entre els joves.

Gràcies a la sensibilitat de la professora Anna Gispert Magarolas, que durant dècades va encoratjar els alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès a escriure treballs de recerca sobre les festes de Santa Tecla, l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes es va afegir de seguida al projecte, al qual també es va incorporar la cooperativa Combinats. Les tres parts, en sintonia, van esdevenir imprescindibles perquè el premi prengués forma i es convertís el 2024 en realitat.

El camí no va ser fàcil i va topar amb dificultats, com la tradicional promesa incomplerta d’algun representant polític local. El premi, amb tot, va tirar endavant. Encara més, davant del nivell de qualitat dels treballs presentats (un total de 15), el jurat i les entitats convocants van acordar doblar els esforços econòmics i reconèixer-hi, ex aequo, dos treballs: L’inici de la Segona Època d’Or, una etapa gloriosa per als Xiquets de Valls, de Nil Bertran Sans, de Tarragona, i Procés de creació d’un element del bestiari festiu, de Nil Vinyes Miret, del Vendrell. En Janó, amb 96 anys, va presidir-ne l’acte de lliurament.

Aquest mes de març hem rebut la bona nova que hi haurà segona edició del Premi Janó (https://premijano.cat/). Els estudiants de batxillerat dels Països Catalans que hagin presentat, durant el curs 2024-2025, un treball de recerca o d’investigació sobre tradicions festives catalanes ja hi poden concórrer. El premi es fa des de Tarragona però en clau de país, des de les limitacions de l’associacionisme però amb una dotació econòmica sòlida, amb un nom que homenatja una figura del nostre passat però que al mateix temps ens projecta, a través dels joves, cap al futur. Estic convençut que, altra vegada, serà un èxit de convocatòria.