La taxa turística es duplica. I ara què?

Comencem recordant que Tarragona té el dubtós mèrit de ser la capital de província catalana que més ha pujat els seus tributs l’any 2024. És a dir: no sobren els diners i la pressió fiscal recau sobre els empadronats. En aquest context és particularment interessant comentar l’acord recent entre el govern de la Generalitat i els Comuns en matèria de taxa turística.

L’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), més conegut com la taxa turística, s’aplica des del 2012 a les estades en els establiments de tota mena, des d’hotels i apartaments turístics, fins a càmpings, allotjaments rurals i embarcacions de creuer.

Si bé en un primer moment el sector turístic va rebutjar la implantació de la taxa, finalment en va veure la utilitat, com es desprèn de les declaracions de la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Berta Cabré: «És veritat que al principi va generar cert rebuig dins del sector, però s’ha demostrat que la taxa ha estat la solució per poder disposar d’una promoció més estesa, ja que els pressupostos de la Generalitat no dedicaven tants recursos al turisme. (...) No disposar del que genera aquest impost, seria una dificultat a nivell de país per a Catalunya» (Diari de Tarragona, 09/03/2024).

Conforme a l’acord entre Generalitat i Comuns, l’import d’aquesta taxa ara es duplica. A més a més, els ajuntaments podran aprovar un recàrrec opcional sobre les tarifes, fins a un màxim de 4 € per persona i nit. Un mínim del 25% dels recursos que corresponen a la Generalitat s’assignaran a polítiques d’habitatge. Finalment —i aquest és un canvi substancial— els ens locals tindran més flexibilitat a l’hora de destinar els recursos procedents de la taxa: així com abans eren diners que s’havien de destinar a la promoció del turisme, ara es podran dedicar a altres finalitats en l’àmbit de l’habitatge, la promoció econòmica i la dinamització cultural, sempre en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible i d’un model de turisme responsable.

Segons els nostres càlculs, en el període d’un any (d’abril 2023 a març 2024), l’Ajuntament de Tarragona ha d’haver rebut la quantitat de 474.731 €, procedents de la recaptació de l’IEET per part de la Generalitat. Si extrapolem aquesta dada a partir del mateix nombre de pernoctacions, amb les noves tarifes l’Ajuntament hauria rebut el doble: 949.463 €, uns diners que, com hem dit, podrien no ser destinats únicament a fomentar el turisme.

Segons la triomfalista presentació dels resultats de la temporada turística, que va tenir lloc el passat gener a càrrec de la consellera de Turisme, Montse Adan, i la tècnica del Patronat Municipal de Turisme, Joana Conesa, durant 2024 a Tarragona es van produir 1.730.280 pernoctacions en hotels i càmpings. Si ho multipliquem per 4 € (màxim recàrrec municipal opcional), obtenim la bonica xifra de 6.921.120 €. Si hi sumem els creueristes, que van ser 136.850, arribem a 7.468.520 € (i això abans d’afegir-hi l’import generat pels habitatges d’ús turístic).

Resumint, les arques municipals tenen a les seves mans ingressar més de 8.400.000 €. Ens queda saber si el govern municipal (PSC) i els seus socis seran valents a l’hora d’aplicar aquest recàrrec. Si amb el nombre de turistes que rep la ciutat actualment es poden obtenir uns ingressos considerables, i si amb aquests diners es poden finançar polítiques públiques que beneficiïn la ciutadania, ¿quin sentit té que ens segueixin cantant el mantra irresponsable del creixement sostenible?

A nosaltres ens agrada més parlar de sostenibilitat ambiental i social a llarg termini; d’un turisme responsable, capaç de generar llocs de treball de qualitat i ben remunerats, amb taxes reduïdes de temporalitat; d’un turisme viable, econòmicament i ecològicament, des de la perspectiva de la comunitat local.

Encara que la taxa turística aporti recursos a la ciutat, seria un error pensar que com més visitants arribin, millor. Els beneficis del turisme no es poden mesurar únicament en termes de guanys econòmics i la massificació turística perjudica tant la qualitat de vida dels residents com l’experiència dels visitants.

Quines prioritats tenim a Tarragona pel que fa a habitatge, ús de l’espai públic i dels recursos naturals, preservació dels valors paisatgístics i culturals? Quin model de turisme volem per a la nostra ciutat? Aquesta és la qüestió.