La narrativa de Jordi Tiñena: l’art de la sinceritat i del compromís

L’ombra del coronel (2002) i Peix de gat (2011) són les dues novel·les de l’univers literari de Jordi Tiñena que s’afegeixen a un model poètic que renova el gènere de la novel·la històrica i que respon a les exigències ètiques de la memòria històrica. 

Són narracions que recuperen la veu de les víctimes anònimes amb la clara intenció de denúncia de l’experiència de l’horror, la injustícia i l’abominació amb l’afany de trencar el silenci imposat per la transició democràtica a Espanya.

L’Ombra del coronel se situa en la Catalunya de començaments de la dècada dels cinquanta, després de la Guerra Civil. La tensió narrativa es crea situant cara a cara la víctima, Floreal Bellmunt, protagonista; i el botxí, el coronel Sales, que li dicta unes memòries que desqualifiquen Franco. 

Tiñena dona veu a les dues figures, creant un pols entre el poder i la submissió, entre la repressió i la revolta. Peix de gat recorre els anys de la República des del 1934 fins al cop d’estat del 23 de febrer de 1981, i esdevé una crònica de la Tarragona de postguerra. Marcel, el llibreter del Serrallo, escriu un llibre per recollir les històries del barri.

La voluntat de l’escriptor se centra en una doble reivindicació, la del reconeixement de les víctimes del passat i la del compromís amb els posicionaments pels quals van ser victimitzades. Una narrativa que es fonamenta en la sinceritat i la responsabilitat en el fet literari que porta l’autor a produir una obra que no defuig el compromís amb la seva societat, ni amb el moment històric que viu, ni amb el lector.

Un compromís amb la transmissió del llegat que arriba a través de les veus dels testimonis que van desenvolupant les trames argumentals de les novel·les. Peix de gat com a novel·la coral construïda com un trencaclosques a partir de veus i de records, fa referència a un espai col·lectiu que la comunitat pot reconèixer connectant amb els llocs encara existents de la ciutat. Aquesta iconografia de la memòria contribueix a conferir versemblança al relat i confirmar el passat que evoca. 

Espais clau i significatius de la Tarragona de la dictadura i de la postguerra apareixen lligats a les vivències traumàtiques de les biografies que se’ns van desvelant, com la muntanyeta de l’Oliva, la presó de les Oblates, el Preventori de la Savinosa i els refugis de guerra. També aquesta barreja de realitat i ficció permet a l’autor evocar i recordar persones reals, com Elisa Cardona i el doctor Rafael Battestini, afusellats a l’Oliva. 

Tanmateix el microcosmos creat per Jordi Tiñena a la Tarragona de la dictadura franquista no representa només una ciutat concreta, sinó qualsevol ciutat en el mateix context politicosocial. L’exemple transcendeix l’anècdota i esdevé paradigma del món que mostra.

Un compromís que va més enllà i que també trobem en Un dia en la vida d’Ishak Butmic que transcorre durant la guerra de Iugoslàvia i que és una censura a la violència feixista; o en una presó-vaixell fantasma a El mercant, inspirada en realitats com Guantanamo en què es denuncia la destrucció de l’estat de dret. A El gos suïcida es denuncia el nazisme representat per un personatge col·laboracionista dels nazis mexicans, els sinarquistes i traficant d’armes.

L’ombra del coronel i Peix de gat, dues novel·les que contribueixen a la recuperació de la memòria històrica i a la reparació de les víctimes, a més a més de l’assumpció del seu llegat. Dues novel·les per mediar entre el passat i el present i lluitar contra l’oblit.