Si us plau, no insulteu els pallassos. Mireu els Pallapupas!

L’altre dia Mixeta treia foc pels queixals. Vaig preguntar-li per què estava tan enfadada i em va respondre: «—Mira, sovint, per insultar a algú, es fa servir l’expressió ‘pallasso’. Aquest mot s’utilitza molt per referir-se a polítics que no ens cauen bé. És deshonrar una professió noble i necessària. En conec uns quants de pallassos professionals i puc garantir que són gent bona i seriosa. Als polítics, siguin d’on siguin i tinguin la importància que tinguin, mai són uns pallassos. Seran uns pocavergonyes, uns lladres, uns malparits, uns “me gusta la fruta” com diu la presidenta madrilenya, que devia estar pensant en ella mateixa quan va fer servir aquesta frase que, sí, es pot aplicar al Sr. Sánchez, al Sr. Núñez Feijóo o al Sr. Abascal i a milers més. No es pot aplicar al dictador ucraïnès, que diuen era pallasso. No, aquest personatge era un mal actor que ha acabat creient-se el seu paper. Tampoc es pot aplicar a l’actual inquilí de la Casa Blanca, que serà el que es vulgui, però no és un pallasso. Com tampoc ho és la Sra. Úrsula von der Brugen (pronuncieu-ho a la castellana), vull dir Von der Leyen, que ens ha anunciat que calen vuit-cents mil milions d’euros per a rearmar-nos, amb la qual cosa traurà de penes el ventre dels americans, perquè només el complex militar industrial ianqui pot proporcionar tal quantitat de material. Tenim unes elits europees, venudes a interessos espuris, que els importeu un rave els ciutadans dels respectius països. D’on traurà el Sr. Sánchez els mil milions que ha regalat al corrupte Zelenski? De vostres les pensions, de la sanitat o de l’educació!… Ja ho va dir l’alta representant de la UE per als Afers Exteriors (pobre Diplomàcia!), la Sra. Kaja Kallas: ‘Europa gasta massa en sanitat i en educació i poc en defensa’… I m’aturo aquí perquè no vull fer cap a la garjola».

Servidor no sabia on posar-me i, quan anava a dir alguna cosa, va continuar: «I, a sobre, el dictador ucraïnès va a visitar a l’orellut, vull dir Carles III del Regne Unit, que sempre ha dit que hi ha massa gent en aquest món i que s’hauria de fer disminuir la població encara que sigui amb guerres. No hi anirà ell, no!… Bé, però el que volia dir és que els pallassos són una gent molt necessària en aquest món. Mireu, coneixeu els “Pallapupas”? Sota aquest nom s’acullen una munió de persones de bé que fan servir el riure per curar. Gràcies a l’humor i el riure transformen els hospitals i aconsegueixen una atenció sanitària més humana. L’humor i el riure són claus per millorar la vivència de la malaltia. Pallapupas, en estreta col·laboració amb el personal sanitari (una altra víctima de la incompetència dels politicastres que ens desgovernen), contribueix a reduir la por, l’angoixa i el dolor, contribuint en la millora del benestar emocional de les persones hospitalitzades, els seus familiars i els professionals de la salut».

«—Tens raó, Mixeta —vaig exclamar—. Els he vist en acció, ara que el meu fill pateix una greu malaltia. Quan entren en una habitació, allí es fa la llum. Aquelles persones, amb el seu nas vermell, donen uns instants de joia i una injecció d’ànims als malalts. Hauríeu de veure com els hi canvia la cara als pacients, sobretot als infants. Tens raó, necessitem aquesta classe de pallassos. Fer servir el mot per qualificar a segons qui és cometre una greu injustícia».

«—Pallapupas —va intervenir la Boni, que fins aleshores havia estat callada— està present a catorze hospitals de Catalunya i fins i tot donen classes de benestar emocional a la Universitat de Barcelona.»

«—Penso —va afegir Bonic— que, si s’han de gastar diners, s’han d’invertir en sanitat i en educació i també per ajudar a organitzacions com Pallapupas que, sense ànim de lucre, milloren l’experiència hospitalària de centenars de pacients, com diuen ells, de 0 a 100 anys. Mireu, un deixo dues adreces: pallapupas.org i hola@pallapupas.org»

«—I si voleu posar una mica d’intel·ligència a les vostres vides, adopteu un mixo a bigotisdepica@gmail.com. Intel·ligència i alegria, voleu millor recepta per a la nostra vida?».