El Govern Illa discrimina la Processó del Sant Enterrament de Tarragona

El Govern de Salvador Illa segueix les passes del de José Montilla sense atendre la petició de la Congregació de la Sang de Tarragona per requalificar la Processó del Sant Enterrament com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Montilla mantingué la Processó de Verges, a terres gironines, en l’esmentat primer rang festiu català i, en canvi, li baixà un galó a la de Tarragona.

Des de 2019 la Generalitat no s’ha dignat a respondre la petició de la Sang perquè es reconsideri el tema, ni ara tampoc no ha atès la moció unitària de l’Ajuntament de Tarragona, d’abril de 2024, impulsada pel grup municipal de Junts en el mateix sentit. Vist el desinterès del Departament de Cultura de la Generalitat que, per desgràcia també pateixen altres localitats i celebracions, hem elevat la petició un graó i al gener Junts la registrà al Parlament.

475 anys

Enguany la Processó tarragonina compleix 475 anys de la primera sortida, el 1550. Divendres Sant serà el 18 d’abril, un any després que l’Ajuntament aprovés la moció unitària. Si la Generalitat hagués estat diligent, sobrava temps perquè l’efemèride coincidís amb la solució de l’error comès pel Govern Montilla, de manera que el mateix PSC podria esmenar-lo.

Error perquè no hi ha cap dada objectiva que permeti atorgar el màxim grau a la Processó de Verges, i no a la de Tarragona. La de Verges és documentada el 1666; la de Tarragona, el 1550, més d’un segle abans que la vergelitana. Pel que fa als passos, a Verges en surten quatre, de dimensions reduïdes. De Tarragona la Generalitat diu: «Només alguns d’aquests passos tenen un notable valor artístic, com el de la Pietat de Jujol (1944) i històric com el del Sant Sepulcre (amb una imatge del segle XVIII) i els de la Germandat de Jesús Natzarè, anteriors a la guerra del 36-39».

Tot i el desencertat ús de «només», amb el menyspreu cap a un seguit d’escultors impropi d’un acord administratiu i cap a onze entitats, el Govern destaca quatre passos a Tarragona. Sense comptar els setze oblidats, bastants dels quals són homologables o superiors als de Verges, en una i altra població els acords de la Generalitat inclouen quatre misteris.

Greuge pendent

Verges llueix personatges bíblics i la dansa de la mort. Tarragona ofereix els incomparables penitents, dos segles anteriors a la processó, en ser documentats al XIV. Ambdues activitats compten amb armats, els de Tarragona presents si més no des de 1758 i hereus dels alabarders de la Confraria de Sant Ponç de 1617, 49 anys abans de la primera dada processional vergelitana.

Amb les reclassificacions de 2010, la Generalitat cometé una discriminació negativa envers a Tarragona, en tractar diferencialment dues festes homologables, per la qual cosa ha d’esmenar l’errada administrativa. O Verges baixa de categoria o Tarragona puja, opció aquesta per la qual ens inclinem. Prou burocràcia, discriminació i desconeixença per part del Govern.