Diari Més

Creado:

Actualizado:

La constitució geològica de la vella Tàrraco propicia la utilització de les pedres que es troben a l’entorn per construir les estructures de la colònia. Terrenys del terciari proporcionen unes pedres calcàries de diferent consistència i utilitat. Les pedres provinents de les pedreres més pròximes Lloritu, Savinosa, el Mèdol, la pedra Santa Tecla, configuren els antics edificis monumentals romans i el paviment de carrers i places. 

Són les roques groguenques de tonalitat daurada que han donat nom la nostra costa. Hi ha un altre tipus de pedra més dura, d’origen basàltic amb tonalitats grisenques, emprades per la seva duresa per fer les vores de les voreres amb molts carrers: el llisòs. 

I un altre encara més dur, conegut localment com a “fetge de gat”, d’un color variable, ocasionalment granitòs, tot i que exposat a la llum i a la intempèrie també es torna gris. Quan es troba en una excavació la seva consistència genera problemes als pedrapiquers. Que els hi expliquin als constructors del dissortat pàrquing Jaume I. Fer el forat va prendre dos anys de barrinades i piconadores.

Roca dura

La traducció a l’anglès és ‘hard rock’, tot i que els els músics, fent un joc de paraules, anomenen hard rock el Rock’n Roll més estrident i dur. Al nostre voltant Hard Rock representa la construcció i explotació d’un centre d’oci i hostaleria al costat de PortAventura, que porta 10 anys de planificació.

Darrerament, la inclusió d’inversions públiques per afavorir la seva construcció ha esdevingut l a pedra dura on ha trepitjat el govern de la Generalitat d’Esquerra Republicana de Catalunya. 

La negativa de donar suport a la construcció del Hard Rock per part dels partits en l’oposició, notablement les CUPs, ha determinat que el pressupost del 2024 no s’aprovés i, conseqüentment, el president Aragonès decidís convocar eleccions anticipades pel 12 de maig. 

Sembla que als pressupostos no hi hauria cap partida directament relacionada amb el projecte del centre d’oci, però els opositors malfien de les intencions finals del govern i d’ací la seva negativa a aprovar la llei pressupostària. En tot cas bé sembla una bona excusa, per a uns–les CUPs–o justificació pels altres–el govern.

Els arguments a favor i en contra a la construcció del centre d’oci han estat àmpliament i repetida explicats per partidaris i detractors. Uns amb arguments econòmics i els altres amb arguments ètics i socials. L’èxit de PortAventura com estímul de la indústria turística és indiscutible, certament un atractiu pel turisme familiar. 

Però el consúm de recursos hídrics, energètics i de territori pesen negativament sobre les disponibilitats actuals. La dubtosa estètica d’un edifici, hotel en forma de guitarró, tampoc ajuda. Però, i sobretot, un centre d’oci que es basa en l’oci del joc serà un atractiu per un turisme adult cap a una activitat que tradicionalment s’ha considerat un vici. 

Cert que la normativa de joc comporta notables ingressos fiscals. Però sembla que l’habitual ‘entourage’ dels centres de joc acostuma a atreure també altres agents socials de dubtosa moralitat: ludòpates i tafurs, pinxos i putes, xaperos, camells, mafies i altres marginalitats què, un cop s’instal·len, són difícils de controlar i són durs, durs d’extreure. Com el fetge de gat.

tracking