Diari Més

Creado:

Actualizado:

Els que tenim el privilegi de poder escriure el que pensem i que ens ho publiquin, tenim una sensibilitat més específica quan contemplem les limitacions a les llibertats d’expressió i informació. Els professionals de la informació pot ser encara més.

De la informació, però, en són titulars els que l’emeten i els que la reben. Les limitacions a les llibertats d’expressió i la informació afecten per igual els que són emissors com als receptors de la informació, és a dir a tothom. Quan observes agressions com les que pateixen persones com Julian Assange has d’entendre que tots som víctimes.

El fundador de Wikileaks està sent processat i empresonat per difondre informació que no els agrada als poders. El periodista australià està perseguit per «la democracia més poderosa del món», utilitzant els recursos clàssics dels serveis secrets com el que es coneix com a «honey trap» trampa de mel: fer servir dues prostitutes que l’acusin de violació i abusos sexuals. Amb això i lluitant contra l’extradició, ja fa dotze anys, primer refugiat l’ambaixada de l’Equador a Londres i després a una presó d’alta seguretat.

La dèria del secretisme dels poderosos és en si mateixa una evidència de què les actuacions del poder no són presentables per que la seva difusió faria trontollar aquest poder. I no és per vergonya, que no en tenen gaire. En espanyol els que no en tenen de vergonya se’ls hi diu «sinvergüenzas», com en anglès «shameless». Els catalans potser som més precisos i només ens cal per considerar-ho que els hi manqui una part: «pocavergonyes». La distància entre gens i no gaire.

En tot cas els poderosos que es vegin les seves vergonyes els sembla intolerable. I és que les coses que amaguen poden ser motius per qüestionar el seu propi poder.

Algunes societats totalitàries qüestionar el poder ja és prou perquè et puguin eliminar. Així ha passat a uns quants a Rússia recentment: el militar mercenari Ievgueni Prigojin o el dissident Navalni assassinats sense pietat. També hi ha models d’intolerància amb l’agreujant de tenir arrels religioses fanatitzants en països musulmans de l’Orient Mitjà, capaços d’assassinar una jove per portar el vel mal posat. Aquí a prop, Pablo Hasél, els nois d’Alsasua, Valtònic fins fa quatre dies, tenen les seves llibertats compromeses per l’aplicació d’un ultrarigorós i venal del Codi Penal però per raons polítiques. Uns quants centenars de catalans estan processats per esdeveniments relacionats amb el procés independentista, alguns fins i tot acusats de terrorisme, quan són, també, persecucions per raons polítiques. I això si entenem com a polític allò que és l’ús pur de l’autoritarisme desfermat.

Tot això que succeeix en societats que hem entès com democràtiques i fins i tot lliberals, però, pel que es fa a l’exercici del poder pel poder, les distàncies amb els totalitarismes s’escurça. No em vull ni imaginar el que es pot esperar si els creixents moviments d’ultradreta que amenacen Europa poden arribar a suposar quant a intolerància, injustícia i maldat. Molt d’això té, almenys actualment, mal remei, però només mantenint l’accés a la informació podem exorcisar aquests mals.

Llibertat per Julian Assange.

tracking