Diari Més

Creado:

Actualizado:

Tota la pagesia s’ha llençat als carrers i carreteres amb els seus tractors per dir prou al tracte que reben per part de les administracions, europea, estatal i autonòmica, per la seva situació econòmica i per la competència amb els productes d’importació. Reivindicant un ofici que pot desaparèixer de les nostres vides, si no es posa remei.

Des de la Unió de Pagesos es reclama que tots els medicaments i mesures veterinàries estiguin controlades en tots els països, per tal de competir en igualtat de condicions. Les reclamacions són reduir la burocràcia i tota la paperassa, assegurar un preu mínim pels agricultors i ramaders. Tothom reclama canviar la llei de la cadena alimentària, és una prioritat. Des de 2018 el Gobierno regula la prohibició de la venda a pèrdues a Espanya. S’implementava el veto als preus per sota del cost de producció amb l’objectiu d’evitar la destrucció de valor amb la cadena alimentària., per acabar amb els preus anormalment baixos. Hi ha productors que no poden defendre els seus preus, que els imposen els mitjancers o distribuïdors.

Manquen joves perquè ningú vol ser un màrtir. Els ramaders diuen que «no som taxistes, no podem parar una setmana, perquè els animals han de menjar cada dia». Moltes famílies diuen als seus fills que no es dediquin a ser pagesos. El treball d’agricultor no està prou valorat. L’administració hauria de col·laborar en conscienciar als consumidors perquè optin per la producció local, km. 0.

Les majors associacions agràries espanyoles han reactivat les protestes i les reivindicacions conjuntes són àmplies, volen atallar la frustració i el malestar creixent del camp, l’asfixiant burocràcia i acabar amb la competència deslleial de països tercers. La pagesia europea ha esclatat perquè se sent maltractada per la UE. Amb la PAC, Política Agrària Comuna, que representa pràcticament una tercera part del pressupost de la UE, anem de retallada en retallada. Des d’Europa es controla més el compliment de les mesures mediambientals que no pas treballar en la protecció de les produccions.

Els pagesos i ramaders catalans l’han fet grossa i van col·lapsar Barcelona amb 2.000 tractors, dels quals un centenar eren del Camp de Tarragona, que van sortir amb una marxa lenta per l’AP-2. Al Port de Tarragona també es van trobar diverses columnes de tractors procedents de tota la demarcació. A Madrid també s’han produït tractorades, amb més connotacions polítiques, ja que l’extrema dreta utilitza aquesta revolta agrària amb la pugna entre Vox i el PP per treure’n rèdit electoral.

«La nostra fi, la vostra fam; sense pagesos i ramaders no som res» han estat eslògans que portaven molts tractors. La realitat del món pagès és complexa i la solució segurament també és complexa. La revolta pagesa ha esclatat. Mossèn Agustí Bernaus, sacerdot lleidatà, va escriure l’any 1993, el poema que diu: «De bon matí ja venen les pageses traginant cap al mercat, i quan venen que satisfetes se’n van, i no se’n van, fins que no venen i és quan venen que se’n van. Més si venen i no venen, llavors se’n van rondinant, parlant dels mals temps que venen i dels que potser vindran. Que si els pagesos no venen, malament ho passaran, més si no venen ni venen les ciutats què menjaran?».

tracking