Diari Més

Creado:

Actualizado:

L’altre dia, en arribar a casa, vaig adonar-me que Mixeta i les seves companyes estaven contentes perquè la gairebé nounada associació d’acollida de mixos i mixes anomenada ‘Bigotis de Pica’, amb seu a Picamoixons, ja tenia una adreça de correu electrònic (bigotisdepica@gmail.com) i una d’Instagram. Així, qui vulgui fer una adopció, ja sap on anar.

Ara bé, si manifestaven la seva felicitat per això, estaven una mica ‘mosques’ per altres coses. Mixeta es queixava de la quantitat de nadales en anglès que s’emeten de diverses maneres en aquests dies de les festes de Nadal, que contrastava feixugament amb les enregistrades en català. «Com si aquí tinguéssim un gran nivell en anglès! –rondinà– I, què voleu que us digui, n’estic una mica fins més amunt dels bigotis de tant de Pare Noel i tan poc pessebre. Això es pot comprovar a la fira de Nadal, on només hi havia dues casetes amb figures».

«Per la meva part –intervingué la Boni–, voldria parlar d’una altra cosa que em molesta bastant. Em refereixo al mal ús que se’n fa de les paraules, sigui en català sigui en castellà. Us heu fixat que sovint donem el mateix valor a «escoltar» que a «sentir»? El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) distingeix entre «escoltar», que vol dir fer atenció (a allò que diu algú) i «sentir», que és percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. És a dir, ‘Escolta el que et dic!’ o ‘Se sent un soroll llunyà’».

«Sí –digué amb un dolç miol la Kedi–, passa el mateix en castellà amb escuchar i oir que no són pas intercanviables».

«Teniu raó –admeté Mixeta–, però n’hi ha una altra paraula que bat tots els rècords de mala utilització. Quantes vegades no es diu, amb referència a una situació explosiva, ‘S’ha arribat al punt àlgid!’... , que vol dir ‘Acompanyat d’un fred intens’. El pitjor del cas és que aquesta errònia utilització del mot ha agafat tanta volada que, el DIEC ha acabat admetent, com a lèxic comú, l’accepció de ‘màxima gravetat’ o de ‘màxima intensitat’».

«Doncs jo en tinc una més per afegir a la llista de despropòsits!», miolà la Kedi.

«Quina?» –vam fer tots tres.

«‘Antisemita’ o ‘antisemitisme’, enteses com a ‘Ideologia d’hostilitat contra els jueus com a grup religiós o ètnic’. És un altre cas de mala utilització que ha acabat agafant carta de naturalesa en la nostra parla, ja que ‘semita’, d’on deriven els mots abans esmentats, fa referència a ‘Individu pertanyent a un poble representat avui principalment pels jueus i els àrabs’. I, a la vista de què està passant a Gaza, vet a saber qui és l’antisemita!», reblà Mixeta amb un trist miol.

«Sabeu què? –vaig intervenir un servidor– Em sembla que hauríem de demanar als Reis d’Orient portessin a tothom un bon grapat de diccionaris etimològics... i una mica de seny per a tots els qui regeixen les nacions. A veure si, d’una vegada, aquest 2024 s’acaben les guerres en aquest pobre món!»

«Així sia!», miolaren a cor les tres gatetes.

tracking