Diari Més

Creado:

Actualizado:

Veus que el PSOE ha accedit a seure i xerrar amb Junts. I tot a tall d’haver votat a favor del candidat Pere Sánchez Pérez-Castejón a la presidència del Govern de l’Estat. Això de seure i xerrar en anglès es diu sit and talk i no fa gaire es demanava a crits, fins i tot amb un enorme mosaic al Camp Nou, curiosament perquè els espanyols ho entenguessin. Vull dir tots els espanyols que viuen al nord de Gibraltar, on parlen anglès. En aquest univers un xic cacofònic, per no dir babèlic, sembla que és més fàcil entendre’s parlant dues o tres llengües a l’hora i, almenys, una mica en anglès. Com la Rosalía a les lletres de les seves cançons.

Ha estat interessant veure i sentir la desesperació dels mitjans d’això que es pot començar a dir madrilenyisme sociològic, per intentar esbrinar qui anava a parlar, perquè a Suïssa (Horror, a l’estranger!), com era que no es sabia res i no es feien declaracions, qui era el senyor Cerdán i, a sobre, com és que calia un intermediari, relator o notari del talks. I la ràpida desqualificació de la reunió, dels participants, de l’intermediari (indi, maia, salvadorenc, expert en guerrilles centreamericanes, fa quatre dies colonitzat, etc.). A tot això se sumen els nous anuncis de la fi dels temps, de l’ensorrament de la democràcia espanyola, del trencament de l’edifici patri que tant ha costat d’aixecar des de la Covadonga de Don Pelayo pels hereus d’Istolacio, Indortes i Orisón, fundadors de la Ibèria eterna. I tot perquè ara, els maleïts catalufos ens compliquin la vida amb reclamacions de trens de rodalies i no sé què independència...

Doncs no deu ser tan terrible, perquè assenyats dirigents de l’altre partit que vol sit and talk, ERC, hagi demanat també reunir-se, preferiblement a Suïssa que genera un ambient de tranquil·litat política, això sí, amb un mediador diferent i pactat a banda.

Doncs, som-hi.

Cert que uns i altres, dels catalans, el que voldrien ara són converses amb l’Estat, no simplement amb el partit al govern. Però el reconeixement mutu com interlocutors ja és a prou per començar.

Molt bé. Per cert, pels que no entenguin bé el titular d’aquesta columna d’opinió, nyerros i cadells eren dues formes diferents de veure Catalunya al tomb dels segles XVI i XVII. Una mica violentes i sanguinàries, que van embolicar fins i tot a l’arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull. Un destacat protagonista dels conflictes fou Perot Rocaguinarda que té un carrer dedicat a Barcelona, un carreró estret travesser del de la Portaferrissa que mena al carrer del Pi i... però això ja és una altra història, que queda per millor ocasió.

I no Junts i ERC no són equivalents a nyerros i cadells, ara per ara.

tracking