Filar prim

Dissortadament, hi ha moltes expressions catalanes gairebé en desús com «filar prim», que significa ser molt exigent, sorgida quan filar constituïa una activitat tan habitual com imprescindible i pels treballs delicats s’emprava un fil prim que demanava major esforç i talent als dits. Al capdavall, la nostra existència equival a teixir i, com més prim, millor. Entrelliguem fils personals, econòmics i de coneixement que és, precisament, el que fan els grans professionals de Fira Reus i el Tecnoparc amb especial finor des que en va agafar les regnes com a regidor en Josep Baiges qui entén i fomenta la intersecció de l’esfera dels negocis amb la resta d’esferes de la vida i, en concret, de l’art. Els hel·lenístics estaven entestats a palesar que totes les arts són el mateix i es retroalimenten. Seguint la mateixa estela d’erudició clàssica, la idea de l’economia com un compartiment aïllat no només resulta errònia sinó poc rentable atesa la combinació d’homo economicus i emocionalitat que som. Els negocis i l’art (la nostra part més espiritual però també utilitària perquè respon idènticament a una necessitat) caminen de la mà igual que una disciplina tan bella i d’aparença gens prosaica com la dansa implica compàs, ergo matemàtiques. Ens costa recordar que tant la sardana com els castells van de comptar i calcular. Sent així, expressar l’univers (humà) de les relacions comercials mitjançant l’art tecnològic, com ho fa l’obra que penja des de divendres passat al vestíbul de Redessa, o acompanyar actes empresarials, per exemple, amb música en directe –recolzant, de retruc, les finances dels artistes locals- és el resultat d’un comanament que barrina amb saviesa hel·lenística i en color alhora que amb devoció per la ciutat a la qual serveix. Entre tanta grisor i desafecció mercenària, cal celebrar aquesta mena de lideratge.