Filar prim

Imatge d'opinió Marta Magrinyà
Dissortadament, hi ha moltes expressions catalanes gairebé en desús com «filar prim», que significa ser molt exigent, sorgida quan filar constituïa una activitat tan habitual com imprescindible i pels treballs delicats s’emprava un fil prim que demanava major esforç i talent als dits. Al capdavall, la nostra existència equival a teixir i, com més prim, millor. Entrelliguem fils personals, econòmics i de coneixement que és, precisament, el que fan els grans professionals de Fira Reus i el Tecnoparc amb especial finor des que en va agafar les regnes com a regidor en Josep Baiges qui entén i fomenta la intersecció de l’esfera dels negocis amb la resta d’esferes de la vida i, en concret, de l’art. Els hel·lenístics estaven entestats a palesar que totes les arts són el mateix i es retroalimenten. Seguint la mateixa estela d’erudició clàssica, la idea de l’economia com un compartiment aïllat no només resulta errònia sinó poc rentable atesa la combinació d’homo economicus i emocionalitat que som. Els negocis i l’art (la nostra part més espiritual però també utilitària perquè respon idènticament a una necessitat) caminen de la mà igual que una disciplina tan bella i d’aparença gens prosaica com la dansa implica compàs, ergo matemàtiques. Ens costa recordar que tant la sardana com els castells van de comptar i calcular. Sent així, expressar l’univers (humà) de les relacions comercials mitjançant l’art tecnològic, com ho fa l’obra que penja des de divendres passat al vestíbul de Redessa, o acompanyar actes empresarials, per exemple, amb música en directe –recolzant, de retruc, les finances dels artistes locals- és el resultat d’un comanament que barrina amb saviesa hel·lenística i en color alhora que amb devoció per la ciutat a la qual serveix. Entre tanta grisor i desafecció mercenària, cal celebrar aquesta mena de lideratge.