Tresmalls

La imminència de la Quaresma m’ha fet pensar en l’oportuna recent aprovació per part de l’Ajuntament de Cambrils d’una moció en suport de la malmesa pesca catalana, un sector bàsic en perill per culpa, entre altres coses, de normatives europees impossibles d’assumir per a qualsevol pesca no industrial. La nostra flota s’ha reduït a la meitat els darrers anys i això ens hauria de revoltar pels seus efectes tant econòmics com socials, culturals i de principis. Com deia, tot just som a les portes de la Quaresma un cop superat el Carnestoltes, (mot provinent del llatí «carns toldrem», privació de carn) una celebració d’origen pagà adoptada pel cristianisme on, com sabeu, es satiritza l’ordre establert amb jocs, balls i disfresses. Segons la mateixa tradició cristiana, aquest període de quaranta dies (resulta en set setmanes) que començarà demà passat, Dimecres de Cendra, cal fer penitència i abstinència evitant l’esmentada carn i substituint els àpats troppo pesanti per sopes, verdura i peix. Aquí ja poca broma perquè amb la teca no s’hi juga. Resa una frase popular que són «quaranta dies de menjar arengades i bocins de bacallà» i, durant el segle XIX, les hàbils peixateres van popularitzar, com a reclam publicitari, una estampa de la Vella Quaresma amb un bacallà a les mans del qual en penjaven set arengades (sardines assecades per raons òbvies de conservació quan, temps ençà, no gastàvem neveres), una per setmana. Per tant, mai millor moment per endrapar peix i del nostre, res més bo ni necessari, en honor als pescadors i la història propis on sardina, seitó, catacranc, arrossegall… hi han jugat un paper cabdal. Font de costums culinaris alhora que d’enginys i un imaginari únics que són les xarxes que sostenen el nostre món i identitat.