Sol, solet, vine'm a veure

A mesurada semblança del túmul megalític de Newgrange a Irlanda, l’arxiconegut Stonehenge o la impressionant piràmide de Chichén Itzá de Mèxic, a Reus també hi podem contemplar un fenomen lumínic corprenedor. Un any més, coincidint amb el solstici d’hivern, els raigs de l’astre rei van tornar a travessar dos finestrals del campanar de la Prioral de Sant Pere cap a les deu del matí, un esdeveniment que es va poder presenciar des del carrer del Vidre. La llevantada va impedir que l’espectacle arribés a la seva plenitud com en altres ocasions tanmateix ens va tornar a emocionar i fer pensar, místicament, si fou premeditat en el seu moment o una coincidència celestial. L’exemple modern més famós n’és el Manhattanhenge de Nova York on el sol ponent s'alinea amb els carrers est-oest de Manhattan dos cops l'any, un “show” enlluernador fotografiat per milers de persones. 

Es tracta d’un moment màgic totalment accidental (fruit de la “graella” urbana novaiorquesa) com, probablement, ho és el nostre però tant hi fa! En qualsevol cas, divinament casual o projectat, el petit miracle pels nostres ulls que podem presenciar cada desembre els reusencs forma part de la tradició tan estesa arreu del món, des de fa milers d’anys, de gaudir de la bellesa incomparable de, simplement, la llum solar, font de tota vida planetària, sigui en forma de visualitzar-ne exhibicions naturals com les aurores boreals o a través de crear dissenys i alineacions per marcar i, alhora, reverenciar els solsticis o equinoccis per motius religiosos, agrícoles o simbòlics. Un d’aquells regals que sovint oblidem valorar i celebrar com cal igual que la sort de poder anar girant fulls del calendari i veure arribar nous anys. Feliç 2026!