Brillem

De l’esplèndida il·luminació nadalenca d’enguany a la meva ciutat m’enamora el glitter que corona els carrers Monterols i Llovera, un material dicroic que guspireja de nit amb les llums però tambè durant el dia amb el sol sent, per tant, un abillament rodó. La fascinació per les lluïssors resulta universal i poques coses ens atrauen tant ja de menuts com la purpurina que avui trobem arreu en art, disseny, moda i en el món pop recordant-nos les flappers dels anys vint o el glam rock dels setanta. Inventada de casualitat a Nova York la dècada de 1930 per un immigrant alemany d’ofici tramoista, Henry Ruschmann, gràcies a una màquina d’alta velocitat, àdhuc patentada per ell, que retallava les fotos revelades en paper brillant. Es veu que l’esmentada màquina s’embussava tot sovint escampant per terra petits fragments de paper resplendents que els treballadors aprofitaven pels seus arranjaments nadalencs. Així va néixer la Meadowbrook Inventions, de mà d’aquest enginyós creador de decorats i atrezzos teatrals, que segueix com a líder mundial en fabricació i distribució de purpurina. Batejada inicialment amb l’analogia slivers (escames) necessitava un nom clàssic a la seva alçada que acabà sent un derivat del llatí «purpura» que, alhora, ve del grec «porphýra», un cargol marí mitològic que produeix un tint violaci que aplicat al tèxtil equivalia a poder per a grecs i romans i hi continua associat. Tanmateix, la captivadora purpurina no és un invent modern. Els egipcis empraven una pols refulgent elaborada a base de coleòpters, or i altres minerals en les seves cerimònies i per guarnir objectes igual que els maies i, fins i tot, els pobles prehistòrics utilitzaven la mica per fer espurnejar les pintures rupestres. Gent de bona voluntat, no deixeu mai de brillar. Bon Nadal!