Fotrelogia

Atès que adoro les paraules i tot allò relacionat amb la comunicació humana, tinc una comprensible debilitat pels modismes que, com sabeu, són aquelles construccions lingüístiques el significat de les quals no és exactament equivalent al sentit dels seus components per separat, heus ací perquè fan la vida molt més rica i divertida. La principal gràcia dels modismes és que solen usar-se en un sentit figurat i formen part de la idiosincràsia de cada llengua, per això, rarament admeten una traducció literal a cap altre idioma. Penso en el nostre modisme “fer cap” per referir-se a anar o venir que, per exemple, en castellà seria la locució sense sentit “hacer cabeza” o en “donar un cop de mà” que seria “dar un golpe de mano” just amb el sentit contrari a ajudar. Si emprem el verb fotre en comptes de donar (ergo cardar a les terres gironines) per construir el mateix modisme ja tenim la vuitena meravella perquè aquest nostre verb és el més fabulós que una civilització ha inventat. 

Serveix per a tot reflectint la nostra mentalitat, igual que ho fan els modismes, d’optimització de recursos i “anar per feina” (per cert, un altre exemple de modisme). Podem caure o fotre’ns de lloros. Podem marxar o fotre el camp. Podem anar de viatge o fotre un viatge. Podem riure’ns del veí o fotre’ns del veí. Podem robar una cartera o fotre una cartera. Podem menjar-nos un lluç o fotre’ns un lluç. Podem perjudicar algú o fotre algú. Podem fer una becaina o fotre una becaina. Podem estar malalts o podem estar fotuts. Podem ficar-nos una bufanda o fotre’ns una bufanda. Podem expressar incredulitat, emprenyament, sorpresa o alegria dient, simplement, no fotis. Impossible trobar un verb més refotudament versàtil i pràctic. Si no hi esteu d’acord, se me’n fot i fot-li que sóc de Reus