Pastors

Hi ha un món paral·lel al polític que fa la diferència entre una societat compacta i amb múscul i una mera amalgama humana. El nostre país s’ha fet amb gent desinteressada i honesta que ha pencat de més per pura filantropia. Hem estat un poble associatiu a fi de defensar-nos i assolir fites impossibles, motiu pel qual tenim genis en tots els àmbits en percentatges molt superiors als que ens tocarien per població. 

Un exemple de baula d’aquesta cadena de resistència és l’Associació de Concerts de Reus que, des de fa més d’un segle, batalla per dur-nos a casa músics destacats d’aquí i d’arreu. Tant al seu capdavant com a la pinya de membres que la sostenen, hi ha hagut i segueix havent-hi ànimes generoses, a més de melòmanes, que creuen en una idea superior que resumeixo com la “felicitat útil”. 

Aquesta consisteix a formar part d’alguna cosa més gran que un mateix sense esperar res que no sigui orgull personal i guany espiritual perquè aquest esforç, conseqüent i voluntari, persegueix la utilitat pel conjunt alhora que proporciona la màxima felicitat abastable. La mena de triomf tan individual com col·lectiu, traduït en oportunitats i progrés, que és indestructible en tant que immaterial. 

L’esmentada associació reusenca és una d’aquestes conxorxes típicament catalanes, sense ànsia de protagonisme ni lucre, liderada per persones apassionades amb convicció i sana ambició alhora que poc pretensioses capaces d’aconseguir resultats extraordinaris. 

Aquesta manera de fer tan discreta com efectiva, talment un deure d’allò més natural, em fa pensar en l’anomenat arbre dels pastors o de la vida, l’elegant i aparentment modest arbre de la sabana africana que, sota un terreny ardu i solitari, hi amaga les arrels més profundes de la creació.