Xocolaters

Tan bon punt el cacau arribà a Europa amb la colonització d’Amèrica del Sud, el seu consum i conreu s’anà estenent arreu. Constituïa un beuratge sagrat pels maies i altres civilitzacions mesoamericanes i aquí també fou considerat un aliment medicinal i, fins i tot, místic a més de deliciós. De com vam passar a dir-ne xocolata n’hi ha diverses teories en les quals no hi entraré ni tampoc en el seu poder estimulant i addictiu atès que són part del seu misteriós encant. En diferents formats (líquida, a la tassa, en rajola, per untar) o com a ingredient d’altres productes i receptes, sobretot dolces, la irresistible xocolata regna en el nostre imaginari culinari lúdic i festiu. Els països que més en consumeixen són Suïssa i Bèlgica -alhora en tenen les marques més prestigioses- seguides pels Estats Units i Alemanya.

Malgrat l’ordre varia segons anys i fonts, aquests països sempre van davant i àdhuc els catalans en som força amatents mentre que Xina, el gegant asiàtic, en menja poca comparativament. Catalunya té una llarga i rica tradició artesanal i comercial xocolatera amb grans mestres tan ahir com ara. Sigui elaborada gairebé només amb cacau o amb gran proporció d’altres components (sucres, làctics, fruits secs...) ens adelita des d’un rostit fins un pa de pessic. A Reus, un berenar de pa amb oli i xocolata és glòria pel paladar des de que el general Prim liderava i Marià Fortuny pintava. Fa més de 200 anys, la Confiteria Padreny ja en proveïa els ganxets més exigents i ho segueix fent. Avui és màgia a l’abast de tothom i, cada Pasqua, l’expert Forn Huguet ens en regala fabuloses creacions per acompanyar les mones i, durant tot l’any, per a altres celebracions nostrades perquè no hi ha res que una mica de xocolata no pugui arreglar.