Gent de talla

Direu que parlo molt de botigues però es dóna el cas que, a banda de ser un sector vertebral pel nostre estil de vida, són font d’estímuls sensorials i inspiració constant. Anant de botigues per Reus sempre trobo una ventolera de coses per comentar. Per exemple, l’oferta de moda amb talles inclusives que tenim. Val a dir que no m’agrada gens aquesta expressió però s’entén. Sortosament, es va superant l’estàndard de «bellesa», sobretot femenina, associat a talles petites que s’ha imposat durant les darreres dècades per abraçar un concepte de bellesa no tan vinculat a unes mides i anatomies determinades. Em refereixo a la revolució del body positive o corvy que implica la incorporació de talles més grans en tot el procés de la moda, les passarel·les i el món de la publicitat. També en cinema i televisió hi observem una evolució lenta però progressiva.

 Tanmateix, no es tracta només de fer els mateixos productes en mides més generoses sinó de pensar-ne per a altres tipus de físics i necessitats. Sovint, el body positive es limita a ser un element de marketing (l’anomenat fat washing que ven inclusivitat sense un canvi real) quan consisteix a que tots els cossos rebin el mateix tracte creant estils, dissenys i textures que potenciïn el seu atractiu. Actrius com Ricki Lake, activistes com Sobczak i Scott o moviments com el #MakeMySizee de Kate Storino han plantat cara a complexes i esterotips. Alcapdavall, com en tantes altres coses, els ideals estètics depenen dels referents i valors de cada època. Uns de més amplis i realistes poden ajudar moltíssim a la nostra salut física (dietes impossibles) i mental (judicis socials) eliminant tanta pressió «normativa» a les nostres vides i fent que estem a gust amb el nostre cos sigui quin sigui. La vida és curta, visquem feliços!