Setembre

Encetem el setembre, entre altres coses, amb la tornada a l’escola que costarà més de 400€ per família de mitjana mentre rebem un nou globus sonda, aquest cop a través d’Alemanya, preparant-nos per un inevitable desmantellament progressiu del nostre Estat del Benestar als nivells assolits. No hi ha prou diners per sufragar-lo en el context actual i cada cop s’ha fet més innecessari per mantenir la pau social des del fracàs de sistemes alternatius. Alhora, s’està acabant de gestar un nou ordre mundial en el qual Europa hi tindrà un paper secundari i una escassa força militar que, idealismes i ingenuïtats a banda, és l’única que podria defensar l’estil de vida UE. 

En paral·lel, el nostre model particular de societat avençada i pròspera, pensat en català, està desapareixent a la mateixa velocitat que la llengua perquè, òbviament, es tracta d’una sola cosa. Per tant, la voluntat de progrés i la resiliència que han caracteritzat el nostre país al llarg de la història, malgrat el saqueig i els sabotatges constants, agonitzen. Si Reus encara pot tancar la classificació de les deu ciutats amb millor qualitat de vida de tot l’Estat del portal España Fascinante, és per fortaleses heretades com el patrimoni modernista, uns equipaments culturals extraordinaris o un esperit comercial tant potent com antic que, també dissortadament, ja està en decadència (Reus, una de les dues ciutats catalanes que han perdut més botigues els darrers anys). 

Altres fortaleses que ens han ficat a la llista top ten, les conservem -una ubicació privilegiada i uns nivells baixos de contaminació obra del Mestral que atresorem com a fills del vent- per ser geogràfiques. Donem gràcies que aquestes, la planificada devaluació paulatina que patim, no les ha pogut arranar.