La millor fórmula

Al gener va debutar la bicicleta pública de Reus, batejada La Ganxeta com havia de ser. Desitjo que vagi sumant adeptes igual que ha passat en altres poblacions europees. Però els resultats són dispars i no sempre per manca de mentalitat ‘verda’ dels ciutadans, les vies o perquè falli el servei. Senzillament, per factors com l’orografia o el clima. 

Sabem que aquí sovint les temperatures s’enfilen fins el punt que anar en bicicleta pot ser una activitat de risc. Hi ha el perill d’insolació les hores àlgides i, per desplaçar-se a treballar, caldrà veure si la reacció dels companys quan arribem a la feina xops de suor no ens deixa lesions permanents. Passejar-hi o a fer exercici és una cosa, anar-hi a l’oficina o a atendre una botiga n’és una altra si no pots passar per la dutxa primer.

 Comentant la novetat amb un amic anglès -abrandat defensor de la bici per la seva practicitat i estalvi alhora que contribució a viles més sostenibles i descongestionades i hàbits saludables- vaig recordar-li que Reus, a més, no és tan plana com sembla i que em veig incapaç de creuar-la de sud a nord pedalant. Tanmateix, sí que m’hi veig amb cor en sentit contrari perquè, evidentment, fa baixada. Llavors, em va explicar que a les ciutats britàniques la majoria de gent fa just el mateix. Els que viuen a les parts altes agafen la bici per baixar i fan la tornada en autobús o algun altre mitjà, Sempre és millor que res i espero que nosaltres també trobem a cada lloc la fórmula més escaient.