De xarxes i murs

El passat 3 de febrer de 2026, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar des de la World Government Summit de Dubai que el seu executiu vol prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys, obligant les plataformes a implementar sistemes de verificació d’edat per garantir-ho. Aquesta mesura forma part d’un paquet més ampli per donar resposta als abusos, l’odi i els riscos per a la salut mental que es detecten a les grans xarxes digitals. És comprensible que l’Estat estigui preocupat per l’impacte de les xarxes socials sobre infants i adolescents: estudis internacionals han relacionat un ús intensiu de plataformes com Instagram o TikTok amb problemes de salut mental, ansietat i pressió social, especialment en edats delicades. Aquesta alarma social no és exclusiva d’Espanya: països com Austràlia ja han implementat prohibicions similars per a menors de setze anys, i altres com França o Grècia estan debatent mesures semblants.

Cal fer una reflexió més profunda: prohibir no és el mateix que protegir. Establir una barrera legal per impedir l’accés simplement crea una solució superficial davant d’un problema realment complex. Molts adolescents que avui tenen 14 o 15 anys ja estan immersos en el món digital des de fa anys. Prohibir l’accés a les xarxes oficials no els impedeix navegar per altres espais d’Internet menys regulats, com fòrums, videojocs o aplicacions xifrades. Pensar que una prohibició legal farà desaparèixer completament l’ús no desitjat de xarxes socials és una il·lusió. Així, entrar molt en la prohibició i poc en l’educació potser no és la solució. Prohibir l’accés a les xarxes socials no és, en si mateix, una solució suficient, ni tampoc aborda les causes profundes del que volem protegir: l’autonomia, la salut mental i el benestar dels joves. En lloc de construir murs, hem d’ensenyar als joves a navegar amb consciència i responsabilitat en un món digital que - vulguem o no- forma part de la nostra realitat quotidiana.