Del soroll que no s’atura

El 2026 no ha començat amb silenci, sinó amb soroll. Cada primer de gener ens expliquem que és una oportunitat per ordenar, per fer net, per començar de nou. Però la realitat social i el món en què vivim no funciona així. Els grans temes continuen oberts, actius, tensats. No perquè siguin nous, sinó perquè fa temps que els abordem des de la urgència i no des de la reflexió. Aquest soroll es fa especialment evident quan mirem el país. I parlem d’habitatge mentre els preus continuen allunyant l’accés a un sostre digne a moltes persones; o de llistes d’espera i pressió assistencial als nostres hospitals, parlem d’educació amb debats recurrents sobre recursos o millora de resultats, però ho fem sovint amb poc temps per escoltar què passa realment . El soroll també envolta la gestió de la immigració, la precarietat laboral, l’envelliment de la població, l’augment de l’extrema dreta o la dificultat de sostenir serveis públics que han de donar resposta a realitats cada cop més complexes.

Així, el 2026 seguirem debatent sobre tecnologia i intel·ligència artificial, sobre educació i pantalles, sobre democràcia fatigada, sobre joves i expectatives impossibles, sobre una confiança col·lectiva que es va erosionant gradualment. Afortunadament tenim el coneixement, experiències acumulades i una societat activa que, quan se li dona espai, sap aportar solucions concretes. Ho veiem en iniciatives comunitàries, en professionals que sostenen serveis essencials malgrat les dificultats, en joves que, lluny del tòpic, busquen implicar-se i fer les coses d’una altra manera.

Esperem que el nou any ens ofereixi força espais per transformar el soroll en conversa i on la complexitat que ens envolta no sigui mai vista com un problema sinó com un punt de partida interessant.